La mostra, que es podrà visitar del 30 de juny al 10 de setembre, està integrada per 136 fotografies de les seves sèries més emblemàtiques. Erwitt, un dels fotògrafs contemporanis més prestigiosos, ha seleccionat les fotografies que s'exhibeixen.
El fotògraf afirmava ahir que «la meva aspiració és que les meves fotos despertin interès i diverteixin, fer riure». El que és cert és que les fotografies d'Erwitt no poden deixar indiferents ningú i que el seu objectiu l'aconsegueix de sobres. De les fotografies que s'exposen a la planta baixa i entresòl del Solleric, totes en blanc i negre, algunes commouen, altres treuen un somriure a l'espectador.
Jean Dieuzaide definí bé les fotogrfies d'Erwitt quan va dir que aprehèn el doble joc de l'atzar, aquesta petita subtilesa, situada a la frontera entre l'esdeveniment i el no-esdeveniment, les trobades parpalleig, els signes fortuïts i totes aquestes coincidències. Aquesta mirada indagadora i penetrant permet destacar amb tendresa i delicadesa el caràcter còmic, insòlit o ridícul de certs aspectes de la vida, mantenint la plenitud de les coses i dels éssers.
Ahir, Erwitt diferencià de la seva tasca professional (fotògraf comercial) de les fotografies que ell realitza com amateur, que són les que s'exposen: «Faig fotos per divertiment, com a hobby, igual que hi ha gent que va a pescar. De fet, captar una bona fotografia s'assembla molt a pescar».
Erwitt començà a fer fotografies als 16 anys i l'any 1953 ingressa a l'agència Magnum, agència que ha presidit durant uns quants mandats. Al llarg de la seva vida, el fotògraf ha estat objecte d'importants exposicions individuals a nombrosos museus de tot al món. Actualment, Erwitt a més de treballar activament per a mitjans de la premsa, la fotografia industrial i la publicitària, dedicat tot el seu temps lliure a crear nous llibres i exposicions destinades a galeries i museus. Els seus llibres, els seus assaigs periodístics han estat publicats a tot el món durant més de cinquanta anys. D'entre les seves publicacions més conegudes -i objecte de culte per als amants de la fotografia- destaquen Europa orienta (1965), Fotografies i antifotografies (1972), Observacions sobre arquitectura nord-americana (1972), Eliott Erwitt: l'experiència privada (1974), Fill de cussa (1974), L'arbre de l'ànge (1984), Elliott Erwitt: Revelacions personals (1988), Entre els sexes (1994), Cans, cans (1998),Visitant museus (1999) iTu i jo (2004).
El fotògraf anuncià ahir a la roda de premsa que pel setembre es publicarà el seu últim gran llibre de fotografies, que recull una selecció dels treballs fets fins ara i que, segons ell, «serà el meu llibre més important».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.