El Teatre Principal ret homenatge a Mozart amb l'òpera «El rapte del serrall»

La peça es representarà demà i dissabte que ve al pati de la Misericòrdia

TW
0


L'harem del paixà Selim, a Turquia, en una època indeterminada. Belmonte observa la mansió des de fora per saber si hi és la seva estimada Constanza, que ha estat raptada per Selim. Així comença El rapte del serral, de Wolfang A. Mozart, òpera que es representarà demà i dissabte dia 1 de juliol al pati de la Misericòrdia. Amb aquesta obra, la Fundació Teatre Principal commemorarà el 250è aniversari del naixement del compositor austríac.

Des de la setmana passada, els solistes són a Palma per assajar aquesta peça, estrenada el 16 de juliol de 1782 al Burgtheater de Viena. La nova producció del Teatre Principal, inclosa en la XX Temporada d'Òpera, serà protagonitzada per Milagros Poblador (Constanza), David Alegret (Belmonte), Silvia Colombini (Blonde), Herwig Pecoraro (Pedrillo), Kurt Rydl (Osmin) i Franz Robert Wagner (Selim). També hi participarà l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i del Cor de la Fundació Teatre Principal. La direcció musical serà a càrrec de Bruno Dal Bon i, l'escènica, de Kurt Rydl.

Segons Francesc Bonnín, director del cor i encarregat d'aquest cicle de representacions, El rapte del serral és «una òpera vocalment molt difícil per als solistes». «Els papers dels dos tenors i les dues sopranos resulten molt complicats». Aquesta obra és un singspie, és a dir, que els diàlegs es combinen amb la música, encara que aquesta vegada s'hi han substituït els textos llargs de la versió original per les intervencions d'una narradora, paper assignat a l'actriu Assun Planas. Ella s'encarregarà d'explicar als espectadors la trama en català. «El cor hi té un petit paper, amb només dues sortides triomfants». Els solistes han d'assumir un esforç doble, perquè han «d'actuar molt».

El rapte del serral va ser un dels primers grans èxits populars del compositor, tot i la freda acollida del públic que assistí a l'estrena. L'emperador Josep II d'Àustria resumí aquesta acollida dels presents a la sala amb la frase: «Massa bell per a les nostra oïda, el meu estimat Mozart, i hi ha massa notes». Amb el temps, tanmateix, aconseguí prou rellevància fora del territori germànic.