El Congrés rebutja el trasllat dels Bous de Costitx al Museu de Mallorca

El PP i el PSOE votaren en contra del retorn en la proposició presentada per CiU

Aspecte de la Comissió de Cultura del Congrés, ahir, votant en contra de la petició.

TW
0

O.Q.Madrid.
No va poder ser. La Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va votar ahir en contra de la proposició no de llei relativa al trasllat del patrimoni mallorquí dipositat al Museu Arqueològic de Madrid i a la Reial Armeria. Aquesta iniciativa de CiU era per sol·licitar al Govern central que el Ministeri de Cultura iniciàs els tràmits oportuns per dipositar de manera permanent els bous de Costitx i les armes del rei Jaume I al Museu de Mallorca. Així mateix, es rebutjà un altre dels punts de l'ordre del dia, pel qual es pretenia la incorporació del Ministeri de Cultura al Consorci de Pollentia, la seva participació en el finançament d'un museu específic sobre el jaciment romà i que les peces sorgides d'aquest que es troben al Museu Arqueològic Nacional tornin a Alcúdia, «quan s'hi assegurin les garanties científiques adequades per a la seva conservació». Mentre no existissin aquestes garanties, les peces es dipositarien al Museu de Mallorca.

Trenta-tres vots en contra i tres a favor. Aquest va ser el resultat d'un debat que va durar gairebé mitja hora. Jordi Vilajoana, diputat de CiU per Barcelona, es va mostrar convençut de la seva proposta afirmant que «Mallorca té un important llegat cultural, històric, patrimonial i natural. Com és habitual, nombroses peces d'aquest patrimoni es troben fora de l'Illa per la qual cosa, considerant la seva singularitat i valor, resulta oportú plantejar el seu retorn». Segons el parlamentari, el trasllat de les peces ubicades a Madrid no implicaria un canvi de titularitat, sinó que «senzillament s'acostarien al lloc d'on provenen i contribuirien a l'interès i a la importància dels museus locals, sense perjudici de les garanties en la seva custòdia i estudi científic». A parer seu, l'Estat ha d'assumir «les conseqüències del seu caràcter autonòmic i rectificar les inèrcies centralistes que reuneixen a Madrid les peces més rellevants». Vilajoana no passà per alt l'atractiu que suposaria tenir aquestes restes arqueològiques a Mallorca. «Tampoc no hem d'oblidar la condició de Mallorca com a potència turística, tant a l'hora de tenir present l'atractiu d'aquest patrimoni per al turisme cultural com la possibilitat d'afluència d'un públic nombrós i internacional, que mostraria curiositat per la seva coneixença».

Segons aquest diputat català, les obres de remodelació que s'executen al Museu Arqueològic Nacional el mantindran tancat durant uns anys, per la qual cosa és «oportú» tractar de les col·leccions en aquest moment. Vilajoana va reafirmar el convenciment que la proposta no s'acceptaria, motiu pel qual avançà que s'ha preparat una nova sol·licitud al Parlament de les Balears. «Hi continuarem insistint, i no tan sols en aquest aspecte, sinó en aquesta voluntat de construir conjuntament aquesta Espanya plural i pluricultural amb aquesta idea d'intentar que el patrimoni cultural s'apropi al seu origen, i que siguem capaços d'entendre que la distribució en el conjunt del territori del seu patrimoni és una riquesa de naturalitat i de plurinacionalitat».

Des de les files del PP, sortí a defensar la seva posició en contra el mallorquí Miguel Àngel Martín Soledad, el qual avançà que «és necessari introduir una mica de lògica en un debat que pot comportar conseqüències greus i enfrontaments entre territoris i ciutadans», amb motiu de la nova situació política que es crea amb la reforma dels estatuts sobre el model d'Estat. A parer d'aquest diputat, en «cap moment no s'esmenten criteris científics ni tècnics per donar suport a aquesta sol·licitud de trasllat definitiu, ni tampoc els vincles etnològics ni històrics que fan que la sala X del Museu Arqueològic Nacional tingui una continuïtat cronològica entre aquestes troballes, les que pertanyen a les Illes Balears, i el patrimoni trobat en altres jaciments arqueològics d'altres parts del territori espanyol». Martín recordà que l'adquisició dels bous de Costitx pel Museu Arqueològic Nacional es produí arran de la venda imminent d'aquests a un col·leccionista estranger que n'havia oferit 3.500 pessetes amb la «mediació clau» de Cánovas del Castillo, llavors president, perquè continuassin a Madrid. «Per què no reclamen així mateix la Dama d'Eivissa o les restes de ceràmica púnica que també es custodien allà? No són mereixedors també d'una repatriació? No serà aquesta l'única vegada que vulguin posar en marxa la fragmentació o la segregació d'uns béns patrimonials que pertanyen a tots», assegurà el diputat, que segons la seva esmena prevista, que no va arribar a bon port, sol·licitava que «els béns esmentats són de tots i els ha de poder admirar tothom amb criteris científics, tècnics i de continuïtat cronològica».

Així mateix, demanà que es creassin convenis de col·laboració que possibilitin que els ciutadans de les Balears gaudeixin d'aquests béns, com també per al finançament del Museu de Pollentia.