El naixement d'Aristòtil, el filòsof, a la ciutat d'Estagira, Macedònia, a finals de la primavera, segons alguns, d'un any fèrtil, ens dóna una de les ànimes més generoses i aclaridores de l'antigor pel que fa al pensament, diria jo, bàsic, imprescindible. Fou preceptor d'Alexandre el Gran i fundador del Liceu d'Atenes, on nasqué l'escola peripatètica. La seva obra degué ser prolífica i se'n conserva una considerable part, entre la qual es troben tractats de retòrica, poètica, física, metafísica i, especialment, política, una branca de la seva saviesa que li féu dir que «el tirà és l'encarnació de la injustícia».
«En totes les ciències i les arts hi ha de predominar el bé, i el bé major de tots, en més alt grau, hauria d'esser aquell que afecta la política, la disciplina suprema. El bé polític és la justícia, és a dir, allò que convé a tota la comunitat. És opinió generalitzada que la justícia ben dirigida presenta, al davant de tothom, una certa igualtat, i fins a un cert punt coincideix amb els tractats filosòfics que contenen moltes qüestions sobre Ètica, perquè diuen que la justícia és quelcom referent a cada persona i que hi ha d'haver igualtat per a tots aquells que són iguals. Això, aquesta consideració, tots som iguals, no ens ha de fer oblidar, però, en quines coses hi ha igualtat i en quines altres no n'hi ha. El tema presenta moltes dificultats i reclama una filosofia política. Tal volta es podria dir que les magistratures s'han de distribuir desigualment segons la superioritat en un bé qualsevol si, en els altres aspectes, els ciutadans no fossin diferents en cap punt ni aspecte, és a dir, tots semblants. Doncs els que tenen diferència presenten distints drets i mèrits. Però si això és veritat, el color, l'estatura o qualsevol altra qualitat suposarà per als qui hi sobresurten, un cert avantatge en els drets polítics. Voleu dir que en tot això no s'hi veu el parany? No resta en evidència en les altres ciències i disciplines? Entre flautistes iguals en el seu art, no s'ha de donar una superioritat en les flautes als qui tenen millor llinatge, perquè no tocaran millor, sinó que s'ha de donar l'instrument més bo al que és superior fent-lo servir. Si encara no veis prou clar aquest argument, podem aficar més profundament la cullera. Si algú destaca en l'art de tocar la flauta, però és inferior en el seu llinatge i bellesa, ha de gaudir, tanmateix, de les millors flautes, ja que la noblesa i la riquesa no contribueixen, de cap manera, a fer que el flautista executi millor la música composta».
Aristòtil ho veia clar. Però no tan clar el món, sempre sotmès a tots aquells que exhibien les facultats considerades socialment superiors: Naixença en llibertat, riquesa, cultura i noblesa.
A una ciutat d'esclaus no hi havia res que fer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.