Es representa amb gran èxit, a París, en el teatre de l'Opera, la peça «Pelléas et Mélisande», de la qual és autor Debussy, una història musical que s'ha adaptat del drama escrit per Maeterlinck.
Famosos personatges assisteixen a l'estrena, Léon Daudet, Santiago Rusiñol i molts d'altres. La crítica qualificarà aquesta òpera d'obra mestra i serà representada en nombroses avinenteses. L'esmentat Leon Daudet en fa així la ressenya, no de l'obra sinó de l'ambient, que de vegades també són interessants aquelles coses que passen fora de l'escenari:
«Pélleas aportava a la música una nova forma de bellesa, una impressió sonora que creava entorn de l'acció quelcom comparable a un dels elements, aigua, terra, aire, foc, per la seva potència i a l'hora per la seva simplicitat, i era, també, una llegenda, mesclant la burleta, l'amor, l'aigua embassada i el vent. Ara, l'obra esplèndida, ha vençut els seus detractors. Ella domina, magestuosa, com Tristà, però d'una altra manera i quasi al mateix nivell. I això és ben cert, batua el món!, i des del dia de l'estrena. Entre els cortinatges, emocionats, orgullosos, extasiats, envoltàvem Debussy amb el front bombat, envaït de cabells negres, que bufava per dessota del nas i tenia una certa lluentor als ulls. L'atmósfera semblava el d'una batalla o d'un vaixell dins l'onatge oceànic. Exclamava: Tinc ganes de mossegar! Cosa rara en una persona tan encisadora com ell, i per això li responiem: mossegau-me doncs si us ve de gust! De cop i volta vàrem veure Santiago Rusiñol, el gran dramaturg, novel·lista i pintor català, el seu capell moll sobre l'orella, que mirava emocionat i allargava un braç, tot dient: La glòria és teva, Debussy! Ets una bèstia, Debussy! Això que has fet és una obra mestra, estimat de l'ànima! I ell abraçava l'autor com l'abraçàvem tots i el mostràvem com si fos un dolç de xocolata, i els maquinistes, replegant els decorats, reien i ens pregaven de buidar l'indret. Algunes setmanes després, l'article de crítica, admirable, de Pierre Lalo, en Le Temps, posava les coses en el seu punt i Pélleas, com havia de ser, en primer rengle de les obres dominants, és a dir, aquelles que ens serveixen per a marcar tota una època."
Aquests eren els seus amics, però Claude Debussy, envejat, tenia molts més enemics. Tots aquells que per no haver de reconèixer una gran obra no posarien els peus en el teatre. Tots aquells que angoixats per les pròpies limitacions prefereixen ignorar la feina i els èxits del geni. Però Claude Debussy (Saint-Germain-en-La ya, 1862-París, 1918) havia demostrat els seus grans valors: la seva investigació harmònica, el seu recitatiu i la seva sonoritat refinada. Tres meritoses virtuts que renovaren el llenguatge musical.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.