Cecilia Böhl de Faber (Morges, Suïssa, 1796-Sevilla, 1877), més coneguda pel seu nom de ploma, Fernán Caballero, publicava, des de la seva vessant d'escriptora i pedagoga, un llibre adreçat als infants: La Mitología y los Grandes Hombres de la Grecia, per les quals pàgines desfilen tors aquests personatges divins o semidivins que feien vida paral·lela als humans mortals. Un d'aquests personatges era un ca, aquest animal que des dels temps prehistòrics s'ha mantingut fidel amic de l'home. Ens referim al ca cerber.
«Era un mastí ferotge amb tres caps, que estava encadenat a la vora de l'Estígia per a guardar les portes de l'infern i les del palau de Plutó. El famós Hèracles el va vèncer i l'encadenà, l'arrossegà fins a un precipici i d'una empenta, l'estimbà. Les plantes sobre les quals va caure la bava de l'enfurismat animal es tornaren totes verinoses. La faula del Ca Cerber deu el seu origen als grans mastins que els miners col·locaven a l'entrada dels seus jaciments per tal de tenir-los ben guardats».
Però els miners no eren els únics que a Grècia i Roma es defensaven dels lladres amb la força d'un bon barram caní. Llegim del professor Diego Angulo que «en el segle II la influència grega transformà la casa romana amb la introducció del peristil o pati de columnes que, en construir-se al fons de l'atri, converteix aquest en lloc de trànsit, i agrupa al seu entorn la resta de l'habitatge.
Enriquida així la casa romana i plena de llum, es completava amb l'espai que va de la façana al vestíbul i amb unes cambres obertes a l'exterior i sense comunicació amb l'interior, puix que eren destinades a botigues. En el paviment del mosaic del vestíbul hi solien representar un ca, en actitud de guardar la casa, amb l'inscripció CAVE CANEM, que vol dir que vagin alerta amb el gos.
No oblidem que el llop, considerat aleshores pare de tots els cans, tenia una especial significació entre els romans, i més exactament la Lloba Capitolina. Així, la llegenda ens refereix que l'any 752 abans de Crist Ròmul i Rem fundaren la Ciutat Eterna, després d'haver estat alletats per aquella lloba. Ròmul fou, doncs, el primer rei dels romans i després de la seva mort, el poble, sempre entregat a la fantasia de les creences ultraterrenals, l'identificava amb el déu Quirí. D'aquí, la muntanyola que es suposava cor espiritual de la ciutat, el Quirinal, potser el més emblemàtic dels set pujols de Roma. No és estrany que hi fos construït, segles després, vers l'any 1574, el palau homònim, ampliat i reformat en diferents avinenteses, i que fou residència dels papes abans de 1870 i des d'aquell any dels presidents de la República italiana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.