Actua, en el Teatre Principal de Palma, la Companyia que dirigeix Antonio Vico i que compta amb actrius com Amàlia Alonso de Roig, Antonia Contreras, Manuela Valls i Matilde Moreno. Tot plegat mou per la població i degut a l'èxit de les comèdies interpretades, molts comentaris. No manquen cavallers a les llotges, una nit i l'altra, que amb l'excusa d'homenatjar les actrius, les pretenen lligar. A la premsa, algú, ho comenta amb accentuada ironia.
Però això no és cap novetat. Els teatres, el circ i altres espectacles també són plenes, fora de l'escenari, de conquestes galants i apassionats idil.lis. Quelcom que s'esdevé des de la més rància antigor i qui no ho cregui, que ho demani al gran Ovidi, que des de les planes del seu «Art Amatori» ho deixa ben clar:
«Més que en cap altre lloc has de lligar millor que en l'hemicicle del teatre: aquest és el lloc més fecund per als teus propòsits. Allà trobaràs a qui estimar i amb qui divertir-te, quelcom que gaudiràs només una vegada i quelcom que voldràs mantenir. Com les formigues que van una rere l'altra, en llarga filera, portant en la seva boca l'aliment acostumat, o com les abelles, que havent trobat una floració del seu gust i prades oloroses, volategen entre les corol·les i les farigoles, així acudeix la dona, amb tota la seva elegància, als espectacles de més concurrència: moltes vegades aquesta abundància ha retardat la meva elecció. Venen a mirar i venen a esser mirades: aquest indret ocasiona moltes baixes a la castedat».
Efectes semblants produeix, segons el mateix Ovidi, el circ...
«I no perdis de vista la cursa de cavalls prestigiosos: el Circ, que dóna cabuda a tanta gent i ofereix tants avantatges. Ni és necessari fer senyals amb els dits per a transmetre missatges ni has de moure el cap per a fer entendre que n'has rebut. Et pots asseure al costat de la teva preferida, si ningú t'ho impedeix; apropa el teu costat al seu tot el que puguis, sense por, ja que, encara que tu no vulguis, l'estretor dels seients obliga a fer-ho i per imposició de l'indret hauràs de tocar, encara que sia lleugerament, l'al·lota. Aleshores cerca l'avinentesa per començar una xerrada amistosa i que siguin paraules trivials les que puguin encetar la conversa. Demana-li amb molt interès de qui són els cavalls que s'apropen, i tot d'una mostret partidari de l'auriga que ella defensa, qualsevol sia. I quan apareixi, la nodrida processó, amb les imatges de marbre dels déus celestials, has d'aplaudir amb mà ardent la sobirana Venus; i, com sol succeir, si quelcom de sorra caigués per casualitat en el ventre de la xicota, espolsa'l amb els dits. I encara que no hi hagi un gra de sorra, espolsa'l igualment. Qualsevol cosa et pot servir per a mostrar la teva amabilitat. Si la seva manta penja massa i es arrossegada per terra, l'has de recollir i alçar-la de la brutor del terra, gest del qual després tindràs premi, és a dir, la sort de contemplar, sense cap mena d'oposició, amb els teus propis ulls, les cames de la donzella...»
Ovidi i l'art de l'amor carnal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.