X.R.Palma.
Al monestir de Miramar, entre Valldemossa i Deià, se celebrà ahir un dels esdeveniments més importants pels estudiosos de l'obra del filòsof religiós mallorquí Ramon Llull: la festa de la Santíssima Trinitat, organitzada per l'Associació Ramon Llull, a la qual assistiren unes 300 persones.
La jornada, dedicada a la reflexió del llegat d'aquesta important figura de la història de l'Illa, començà a les 9 del matí amb una conferència a càrrec del doctor José María Sevilla Marcos, qui parlà sobre la importància d'aquest pensador i filòsof. Després d'aquesta xerrada el pare Gabriel Ramis, magíster de la Maioricensis Schola Lulistica, dissertà sobre la causa de canonització del beat mallorquí i sobre l'art de Llull en la conversió dels infidels hebreus i musulmans.
Un dels moments més esperats fou la lectura deLlibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, que començà a les 11.30 hores. La lectura durà un total de 4 hores i en el seu decurs 22 lectors voluntaris completaren la recitació del volum, compost per 266 capítols.
La versió que s'escollí per a aquesta ocasió és la que féu Joan Gelabert al català modern, per a la col·lecció Clàssics de l'editorial El Gall l'any 2004.
Entre les associacions que hi participaren es troba la Reial Acadèmia d'Estudis Genealògics, la Societat Arqueològica Lul·liana, l'Obra Cultural de Valldemossa, el Grup Excursionista de Mallorca de Gaspar Valero, la Revista de Miramar de Valldemossa i la Universitat de les Illes Balears.
La festa, que enguany finalitzà a les set del capvespre, després de 10 hores de reflexions sobre l'obra del beat, es du a terme cada any amb motiu del dia de la Trinitat, que és el diumenge abans del Corpus. La raó per celebrar aquesta jornada a la possessió de Miramar és que hi ha una capella dedicada a la Santíssima Trinitat i una altra a Llull.
Segons explicà Sevilla l'Associació Ramon Llull, organitzadora de l'esdeveniment, té com a objectius «restablir l'espiritualitat a través del llegat d'aquest religiós, promoure'n la canonització i realitzar actes de servei a persones amb dificultats».
En aquesta possessió, Jaume II hi fundà l'any 1276, a instàncies de Ramon Llull, un col·legi regit per l'orde de frares menors. El 1872 passà a mans de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, que hi situà un fragment del claustre de l'antic convent franciscà de Santa Margalida, propietat de Pere d'Alcàntara Penya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.