C.DOMÈNEC. Barcelona.
Els mallorquins Antònia Font van començar amb una fan que va donar nom al grup. Dijous passat eren més de mil, els seguidors que van perdre les maneres a l'Auditori de Barcelona, un dels temples musicals de la ciutat. El públic va començar assegut i va acabar dempeus, ballant amb els braços en alt com gest d'agraïment a una banda que aconsegueix passar-s'ho molt bé a l'escenari i contagiar la seva alegria.
A la prova de so, unes hores abans del concert, el guitarra i lletrista Joan Miquel Oliver exclamava «vaja subidón», en accedir a l'escenari de l'Auditori i observar les seves dimensions. I així va ser el concert, un compendi de recursos per aconseguir sublimar la comunicació amb el públic. L'accent mallorquí del cantant Pau Debon va arribar a Barcelona amb aires de modernitat, en un recinte més pensat per als concerts clàssics, on aquest any han actuat les Orquestres Filarmòniques de Praga, Hongria o Berlín.
Els Antònia Font van començar la vetllada amb les cançons del seu últim treball, Batiscafo Katiuskas i, a mesura que va avançar el concert, van retrocedir en el temps i van fer temes dels seus discs Taxi (2004), Alegria (2002), A Rússia (2001) i Antònia Font (1999), amb la inclusió d'alguna instrumental inèdita.
Amb un origen de grup de paxanga, del que han heretat el seu to festiu, els Antònia Font s'han convertit en una formació molt seriosa, amb voluntat d'expandir les seves fronteres musicals i que sona sempre a nou. En les cançons més recents van donar la sensació de no voler imitar-se a ells mateixos, després de l'èxit de Taxi (Premi Enderrock de la Crítica al millor disc 2005). El baix Joan Roca va confirmar que «hem venut quan hem tocat amb el nostre estil més personal», i va afegir que «ens hem consolidat a base de treball i de conèixer-nos bé».
«En els anys 80 va ser quan vàrem començar a sortir de marxa», va explicar Roca, el que justifica la recuperació en Batiscafo dels sons d'aquesta dècada. «Ha de ser que ens feim vells i ja començam a recordar», va afegir, en la trentena. Vestits sense la disfressa punk, Antònia Font va sonar així en alguns instants del concert, però també va passar pels ritmes ballables i les melodies íntimes. L'humor, el vandalisme musical i el bon gust va ser una altra de les característiques de la banda, que va acabar el concert amb els seus components abraçant als seguidors més efusius de les primeres files.
Els mallorquins ja havien tocat només fa unes setmanes a l'Auditori de Barcelona. Va ser a la inauguració d'una de les sales menors. Allà alguns devots van acusar el grup de breus. Res a veure amb dijous. El ritme trepidant va durar dues hores. L'única interrupció era algun gràcies de Pau Debon, encara que el grup es posava a tocar la següent cançó abans de la fi dels aplaudiments de l'anterior peça. Sense treva, el grup va treure tot el so que portava dins. L'aforament venut per complet des de feia setmanes va respondre amb interminables ovacions.
Ben tractats pels crítics, els Antònia Font volen anar més enllà. «Volem portam la nostra música el més lluny possible», va explicar el teclista Jaume Manresa, encara que «mai ens hem plantejat cantar en castellà». Un jove a Madrid els va lliurar en una actuació recent «una traducció molt fidedigna de les nostres lletres», va descobrir Roca. Sobre Batiscafo, el baix ho va qualificar com «un viatge interior cap els sentiments, envoltat d'un concepte pop, el que et dóna molta llibertat». Encara que va recordar que «la voluntat primer és passar-ho bé i fer a la gent més feliç».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.