El cineasta Agustí Villaronga s'endinsa en la vida del poeta Jaime Gil de Biedma

Andrés Vicente Gómez produirà la nova pel·lícula del mallorquí, «Cuerpos felices»

El cineasta Agustí Villaronga encara no té el protagonista per encarnar el personatge de Jaime Gil de Biedma.

TW
0


Jaime Gil de Biedma és un dels poetes més llegits de la segona meitat del segle XX. Militant antifranquista, es caracteritzà pel fet d'escriure des de la Barcelona dels anys seixanta, la de la gauche divine, i perquè era un gran conversador.

El productor Andrés Vicente Gómez, responsable del film Belle Epoque, que guanyà un Oscar, ha decidit dur al cinema la vida de Gil de Biedma a través de la particular mirada d'un realitzador de culte: el mallorquí Agustí Villaronga. El projecte, anomenat Cuerpos felices, encara no té protagonista, però el guió ja està gairebé enllestit. Es preveu que el rodatge comenci passat l'estiu. El film, que tindrà prop de 140 escenes, durarà devers dues hores.

En el guió, basat en el llibre L'enigma de Gil de Biedma, de Miquel Dalmau, hi han treballat Miguel Àngel Fernández, Joaquín Górriz i el mateix Dalmau, a més de ser revisat per Villaronga. «La gran basa d'Agustí és la seva mirada, el seu segell personal, inconfusible», assegurà Dalmau. Una mirada que haurà de connectar amb el gran públic, cosa que encara se li resisteix. «Serà un repte per al director, perquè haurà d'explicar d'una manera més àmplia i assequible la història d'un poeta la gran basa del qual era la gran connexió amb el públic. Era un autor universal i comercial, però no de masses».

El film se centrarà en els anys seixanta i inclourà escenes a les Filipines, país que l'escriptor visitava sovint amb motiu de la seva feina com a secretari general de la Companyia de Tabacs de les Filipines, la principal multinacional de l'època. «La meva biografia inclou des de la seva adolescència fins al final de la seva vida, gairebé, però al final hem preferit centrar-nos en els anys de major creativitat». A més, també és la part més interessant en l'àmbit sociològic, ja que Espanya estava en plena evolució. El turisme començava a arribar i el país es transformava a marxes forçades. «La societat actual té el seu origen en aquells anys», segons Dalmau. Gil de Biedma plasmà aquests canvis en els seus versos, en els quals reflectia «les modes i les reivindicacions polítiques». «Així sorgiren els seus millors llibres».

Des del punt de vista cinematogràfic, reflectir els dies de la gauche divine barcelonina, que girava entorn de la discoteca Bocaccio i que tenia Gil de Biedma com un dels seus majors exponents -i més divertits-, serà un dels aspectes més complicats i, alhora, interessants. «S'haurà de reconstruir aquella Barcelona, aquell ambient, un refugi creatiu per a l'autor i que feia patent l'inici de la liberalització dels costums. Gil de Biedma era així mateix un dels personatges més singulars del grup». Segons l'estudiós, «tenia molt de carisma i encant personal». Era «un gran company de gresca» en aquella Espanya de la boina, el futbol i els toros». «Avui passaria més desapercebut, però en aquells moments apostà pel cosmopolitisme». Ara el pas següent serà trobar l'actor que encarni Gil de Biedma, una feina complicada.