Ha mort Eliseo Feijóo, 'l'etern subdirector' del diari «Baleares» Suspiros

Eliseo havia nascut a Torrejoncillo del Rey (Conca) el 1913. Començà molt jove en el món del periodisme, i el 1930, quan Alfons XIII encara regnava, ingressà com a redactor al diari El Defensor de Cuenca. La Guerra Civil truncà la seva carrera periodística i durant aquells tres anys visqué moltes peripècies en els dos bàndols. Acabada la guerra, ingressà en el diari Mediterráneo de Castelló on hi va estar fins el 1948. Un any després va ser nomenat redactor en cap deBaleares, aleshores pertanyent a la Cadena del Movimiento. Vingué a Mallorca, on hi ha viscut fins al darrer dels seus dies. Subdirector entre el 1950 i el 1976, formà una magnífica parella professional amb Javier Jiménez, que va ser el seu director durant molt d'anys.

Eliseo conreà tota la vida la vena poètica que no podia amagar. Publicà, entre d'altres, els poemaris Luces y sombras (1945); Alma de vilo (1952); Cantares de la Isla (1953) i La mala hierba y otros poemas (1954). També publicà nombroses cobles aBaleares fins i tot quan, ja jubilat, el 1984 aquest diari passà a formar part del Grup Serra.

Eliseo Feijóo tenia una personalitat molt singular. En un primer contacte semblava un home planer i senzill, prototip del pagès manxec. Però era una visió falsa. Per sota romania un esperit inquiet i altament sensible, a més de profundament cult. Com a tots els epicuris, li agradava viure amagat i defugia de tot protagonisme, sobretot després de la seva jubilació. Visqué a un pis de Santa Catalina, quasi devora el popular mercat, fins que li quedaren forces. Després es traslladà a una residència d'ancians propera a Cala Major. Allà ha mort, tranquil i en la intimitat.