Joan Rosselló de Son Fortesa

Joan Rosselló de Son Fortesa va néixer l'any 1854 i va morir el 1935. Procedia d'una nissaga de pagesos arrendataris que invertí en l'adquisició de terres i de finques, activitat que dotà la família d'una sòlida posició econòmica. El seu pare, Antoni Rosselló i Pizà, fou batle del poble diverses vegades. Aquest mateix fou qui envià el jove Joan Rosselló a estudiar a l'Institut Balear, on fou deixeble de Josep-Lluís Pons i Gallarza i de Francesc Manuel de los Herreros. Fou company, al mateix centre acadèmic, de Joan Alcover i de Miquel Costa i Llobera, amb els quals mantingué relació tota la vida. Seguint una altra volta la voluntat del pare, passà a cursar la carrera de dret a Barcelona, entre els anys 1871 i 1873, i a Madrid de 1874 a 1876. Una vegada llicenciat, treballà d'advocat a Palma fins que, un cop mort el seu progenitor, tancà el despatx i s'instal·là (1890-1914) a la ja esmentada possessió de Son Fortesa, on exercí de propietari rural i es dedicà a llegir, escriure i traduir.

L'any 1899, aparegueren les seves primeres narracions al setmanari La Roqueta, amb el pseudònim de Joan de Passatemps. Col·laborà amb altres publicacions, com són ara La Almudaina, La Ciudad, Gaceta de Mallorca o Mitjorn. També escriví per a revistes del Principat de Catalunya: Ilustració catalana, Joventut, El Poble Català i La Veu de Catalunya, entre altres. Alguns d'aquests textos integraren l'any 1903 el llibre Manyoc de fruita mallorquina, prologat per Miquel Costa i Llobera. Eren rondalles, descripcions de feines i de costums camperols, records de la infantesa i proses paisatgístiques. Aquesta obra, publicada a Barcelona, significà l'inici de la temàtica rural en la narrativa costumista mallorquina, ja que fins llavors aquesta literatura s'havia limitat a reflectir la vida ciutadana. Fou el 1904 quan publicà la novel·la curta En Rupit. Interessat per aprofundir en el tema i influït per Hippolyte Taine, es dedicà a impartir conferències sobre el món rural editades en un sol volum, Ruralisme, l'any 1908. El conjunt de narracions aparegudes durant els anys 1912-1914 en el setmanari Sóller foren recollides pòstumament a Tardanies (1947). També va fer intents en poesia, la majoria encara inèdita, i de temàtica idèntica a la de la prosa.

Per tant, doncs, es pot afirmar que el corpus literari de Joan Rosselló és breu. Però més enllà de la seva obra de creació, s'ha de considerar la seva tasca de traductor. Aquesta faceta és en realitat poc coneguda, sens dubte per la divulgació esparsa i pel nombrós material inèdit. Traduí texts, entre altres, de Theodore Douzon, Johann W. Goethe, Henrik Ibsen, Alphonse de Lamartine, Frederic Mistral i Anton Txèkhov. Aquest treball li degué proporcionar un gran bagatge i coneixement de la literatura europea del moment.

L'autor enllestí En Rupit. Idil·li trist amb la voluntat de superar els quadres de costums i d'endreçar una obra més complexa i ambiciosa. És una novel·la que s'insereix en els postulats costumistes que adopta amb una singular fórmula elegíaca del record. No recrea la realitat, sinó que la recorda i en certa manera l'homenatja com un tresor perdut del tot. EManyoc de fruita mallorquina és el precedent imprescindible en el qual també és present la idealització de la ruralia. Per altra banda, Rosselló es deixà seduir per qualcun dels autors europeus del naturalisme, com els castellans Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán, els francesos Guy de Maupassant i Alphonse Daudet o els russos Turgueneff i Tolstoi. D'aquestes lectures i del seu coneixement de la narrativa modernista catalana, en prové el seu intent de superació del costumisme. La novel·la En Rupit revela totes aquestes consideracions. Rosselló, emperò, fou conscient de les limitacions de la seva ploma: els seus personatges són de construcció senzilla i de poc ressò psicològic; l'acció és minsa davant les nombroses descripcions paisatgístiques. Tal volta per això Rosselló tornà a la narrativa breu i la seva novel·lística no tingué continuïtat.

Tanmateix, convé recordar que Joan Rosselló de Son Fortesa fou dels primers escriptors mallorquins que adoptaren el català per a la novel·lística i que trencaren la línia del costumisme. Incorporà la narrativa catalana de Mallorca al moviment modernista, al mateix nivell que Àngel Ruiz i Pablo a Menorca o que alguns escrits de Miquel del Sants Oliver. L'obra del senyor de Son Fortesa fou el precedent més immediat per a Salvador Galmés i Sanxo, que se'n declarava deixeble incondicional.