Confessava amb nostàlgia a un periodista el poeta cubà Julián del Casal (La Havana, 1863-1891) que la seva època més feliç i enriquidora, malgrat tots els entrebancs socials i familiars, havia estat la pre-adolescència, als dotze o tretze anys, vers el 1875, quan la seva imaginació era plena de curolles aventureres. Ja en a quella època havia brollat amb força, al llarg i l'ample de l'illa, la voluntat independentista de la majoria dels cubans, malgrat la sempre entossudida ceguera de Madrid. La guerra contra el colonitzador i la seva metròpoli era una realitat gairebé intermitent. Però el poeta, infant encara, preferia mirar vers altres espais més exòtics, i somniar l'aventura, menys cruel, més generosa, més humana i alhora, més extraordinàriament somniadora.
"Sospir per les regions/ per on volen els alcions/ sobre la mar,/ i el buf gelat del vent/ sembla en el seu moviment/ sanglotar.../
Veure altre cel, altra muntanya,/altra platja, altra horitzó,/ altre mar,/ altres pobles, altres gents,/ de maneres diferents/ de pensar./ Ai! Si jo un dia pogués,/ i amb quin goig marxés/ vers Alger,/ on té l'hermosura, el color i la frescor, del claveller./
Després fóra en caravana/ per la planúria africana/ sota el sol/ que amb ses vives espurnes/ posa un tint als camells/ tornasol./
I quan el dia expirés,/ mon àrab la tenda plantés/ en la meitat/ de la plana ardorosa/ inundada de radiosa/ claretat./ Canviant de rumb, llavors,/ deixés el país del foc/ per anar/ fins a l'imperi florit/ on l'opi dóna l'oblit/ del viure.../ I quan tornés el fastig/ en l'esperit meu a regnar,/ creuant l'immens pèlag/ anés a tahitià arxipèlag/ a encallar.../ Així, vagarós visqués/ sentint tota quimera/ veloç fugir,/ i fins oblidant l'hora/ incerta i aterridora/ de morir..."
Ens diu, per altra banda, Santiago Ramón y Cajal, científic universal de ben acurat pensament, que "ens agraden els llibres que relaten les aventures que nosaltres haguéssim volgut realitzar, és a dir, un programa de vida noble i bella frustrat per l'amarg Destí. -I afegeix-Sobre la superioritat de la teoria sobre la pràctica, i el contrari, han estat vessades mars de tinta. Avui, en contra d'altres èpoques, predomina l'exageració practicista, amb què podem obtenir bons obrers però pèssims mestres. Obliden que el problema docent és un problema d'equilibri mental i ponderació pedagògica. Es precís aprendre les coses de forma simultània amb els llibres. Perquè realitats i llibres es fecunden mútuament. Examinant els fenòmens, comprenem les teories, i coneixent les teories ens apoderam del fenomen. Aquell que s'entrega exclusivament a l'especulació ens recorda el caçador que, refiat en el seu domini teòric de l'escopeta, en lloc de cobrar un cérvol mata el ca."
Per això, ningú no podrà alliberar la criatura, que passats els anys, havent somniat d'infant la fantasia, haurà de topar-se, inevitablement, cruelment, amb la trista pedagogia de la realitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.