Rocío Jurado ha mort aquesta matinada a ca seva

Amador Mohedano, el germà i representant de la cantant gaditana, morta als 61 anys, va comunicar la mort de la tonadillera als mitjans que es trobaven esperant a les portes del seu domicili en La Moral, als quals va explicar que la cantant va morir «tal com ella desitjava», envoltada de la seva família. Mohedano va afirmar que Rocío Jurado va morir «envoltada dels seus, la seva família, els seus fills, els seus germans, i a un quart de sis, va deixar de respirar». El seu germà, visiblement afectat, es va referir a la mort de la cantant com «tranquil» i «sense angoixes», per a després agrair als mitjans la seva presència al lloc.

Rocío Mohedano Jurado va néixer a la localitat gaditana de Chipiona a la qual deu el seu nom artístic, en 1945. Primeríssima estrella de la cançó espanyola i actriu, va ser en els seus començaments cantaora de quadre. El seu pare, sabater artesà, va ser un gran aficionat que a vegades organitzava festes, en les que l'artista va començar a cantar de nena. Després de morir el seu pare i en companyia de la seva mare, Rosada es va traslladar a Madrid, on va començar a treballar en el quadre del tablao El Follet, de Pastora Imperio, del qual se la va portar Manolo Caracol pel seu tablao Els Canasteros. Algun temps després, el seu èxit en la cançó l'allunyaria del cant flamenc, encara que en gairebé totes les seves actuacions interpretava algun tema flamenc de caràcter lleuger.

La tonadillera estava considerada com primeríssima figura de la cançó espanyola, encara que va treballar també com a actriu de cinema, ja que com gairebé totes les artistes de l'època va ser temptada per la indústria cinematogràfica en uns anys en els quals agradaven les pel·lícules amb cantants. Va ser precisament al costat d'una altra gran figura de la cançó andalusa, Manolo Escobar, amb qui va debutar a la pantalla, a la pel·lícula 'Els guerrillers', a les ordres de Pedro L. Ramírez, als pocs mesos d'haver començat la seva carrera. El film es va estrenar amb gran èxit en 1962, donant-se la circumstància que també es va tractar de la primera interpretació de Manolo Escobar. Després del seu debut com protagonista, es repeteix l'èxit en la seva segona pel·lícula en la qual ja figurava com capçalera de cartell, 'Procés a una estrella' (1966), sent aquesta vegada un assumpte més dramàtic i el seu director, Rafael J. Sàlvia.

Per no encasellar-se, i anys més tard, en 1971, roda la seva tercera cinta, amb un aire molt més modern en la seva temàtica i amb un director que va començar amb cert prestigi entre la crítica jove, Germán Lorente, titulant-se la pel·lícula 'Una noia gairebé decent', feta en coproducció amb Itàlia. Va fer també una col·laboració en una pel·lícula titulada 'A Andalusia va néixer l'amor', al costat Del Cordovès, Juan Luis Galiardo, Dianik Zurakowka. L'èxit de Rocío Jurado com a cantant havia traspassat les fronteres espanyoles. La 'chipionera' que va començar cantant fandangos havia sabut evolucionar i en el seu repertori havia ja moltes i bones cançons de Quintero, Lleó i Quiroga, Rafael de León i encara haurien d'experimentar-se en ella canvis posteriors. Una etapa de la seva vida va transcórrer a l'argentina, on va rodar una sèrie de pel·lícules, algunes d'elles per a la televisió, que no van arribar mai a exhibir-se en pantalles espanyoles, ni tan sols a la televisió. D'aquest període, compten títols com 'La sabatera prodigiosa', un musical sobre l'obra de Federico García Lorca, 'D'Espanya al cel', i 'Aquells temps', cinta aquesta última que va estar proposta per al premi 'Martín Fierro', un dels màxims guardons d'aquell país. De tornada a Espanya, de nou li tempta el cinema i fa la pel·lícula 'L'estimada'. El tema havia estat escrit per dos sevillans, Romualdo Molina i José Manuel Fernández, i la direcció anava a càrrec d'un director prestigiat com Fernando Fernán Gómez. Problemes haguts entre la producció i direcció van fer que es frustrés el guió i que els resultats del film en res s'assemblessin a allò escrit en el paper.

Tot i això, la pel·lícula va aixecar polèmiques per motius extra-cinematogràfics. La seva evolució professional continua quan abandona la casa discogràfica Colúmbia i es passa a R.C.A. gravant cançons de Manuel Alejandro, amb discos com 'D'ara endavant' i 'Senyora', de ressonant triomf en la seva carrera com a cantant. Entre els seus projectes està portar al cinema com protagonista el tema de 'La malquerida', de Benavente, ambientat a Andalusia i dirigit per Pedro Olea. En 1986 se li va concedir la Medalla de Andalucía en reconeixement a les seves accions, serveis i mèrits excepcionals o extraordinaris realitzats en benefici de la comunitat. La vida personal de Rocío Jurado també ha estat constantment centre d'atenció per a la premsa. El 21 de maig de 1976, es va casar amb el llavors famós boxejador Pedro Carrasco. Va contraure matrimoni al temple de la mare de Déu de Regla, a Chipiona. Després del convit els recent casats van passar la seva primera nit en un hotel de Sevilla. D'aquesta unió va néixer la seva única filla biològica, Rocío Carrasco, també protagonista de la premsa rosa. El 29 d'abril de 1977, Rocío va donar a llum a la seva filla, que va pesar 3'500 quilos. La van batejar en La nostra Senyora del Rocío de Huelva, amb una petxina de plata del Segle XVII, que pertany a l'església de la Nostra Senyora de la O, de Chipiona, amb la qual també va ser batejada la pròpia Rocío Jurado. Aviat i després d'aquest enllaç, va venir l'èxit arrasador del seu disc 'D'ara endavant', amb el qual la tonadillera es va obrir totalment les portes de llatinoamèrica i els Estats Units.

Els temes 'Si Es fa de dia', 'Ho sento el meu amor', 'El meu amant amic' i 'Si et parla del meu' triomfen a Amèrica. En el transcurs d'aquests èxits mor La senyora Rosari, la seva mare, deixant un gran buit en la seva vida, però la seva carrera d'èxits va continuar. El seu àlbum 'Senyora' la va elevar a la cúspide i, posteriorment, amb 'Com una onada' va acabar d'apropiar-se del món de la cançó. Va tornar a col·laborar en el cinema, amb el mestre Carlos Saura en la pel·lícula 'L'amor bruixot' on Rocío va recollir grans èxits, interpretant les cançons. També José Fina Molina la reclama per protagonitzar 'La Lola se'n va als ports ' el 1993, va ser la seva volta al cinema com protagonista després de però de quinze anys sense fer cinema. 'On aquestes amor?', 'Paloma Brava', 'Punt de Partida' entre d'altres discos completen la seva llarga carrera musical sempre plena de triomfs, i és que Jurado sempre ha gaudit de mantenir-se a primera línia amb els seus treballs discogràfics.

Pels amants de la copla, també gravà un disc en 1989, amb Cançons Inèdites, que havien estat escrites per a ella, pel mestre Rafael de León, i que va gravar després de la mort d'aquest genial autor. Eren un repartiment de cançons que mai abans havien estat gravades per cap altra artista.