«Hem d'evitar que el patrimoni històric que queda es faci malbé»

Maria Barceló i Rosselló Bordoy presenten avui el seu nou llibre

TW
0

Els historiadors Maria Barceló i Guillem Rosselló Bordoy presentaran avui a les 19.00 hores l'Ajuntament de Palma l'assaig La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad Mediterránea Medieva, que ha editat Lleonard Muntaner amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Segons explicà Guillem Rosselló Bordoy, aquest llibre es presenta com un estudi de la ciutat de Palma en l'època medieval (des del segle X al XVI) i abasta des de l'època islàmica a la cristiana. «Aquest llibre és com un ventall que mostra la gran quantitat d'edificis que hi havia, alguns que encara es mantenen i d'altres que ja han desaparegut», digué Barceló, la qual comentà també que aquest volum «és el producte de molta dedicació professional», ja que s'han hagut d'estudiar «documents antics mals de llegir o entendre».

En opinió de Barceló, aquest assaig «suposa una gran aportació de documentació, amb dades de primera mà i fonts gràfiques», amb la lectura del qual «el lector s'adonarà de la importància de la ciutat en l'època medieval i, sobretot, s'adonarà del ric patrimoni arqueològic, artístic i cultural que hi havia». És per això, que aquesta doctora en història especialitzada en el període medieval proposa que s'ha d'intentar: «Aquella part del patrimoni que es manté ha de romandre i no s'ha de fer malbé perquè ha de seguir sent l'orgull de tots els mallorquins».

L'estudi de l'època islàmica, de la qual «en queden poques restes», segons Rosselló Bordoy, és principalment «de caràcter documental», centrat sobretot en eLlibre de repartiment, de 1232, que es va escriure per distribuir les propietats immobles entre les tropes catalano-aragoneses que participaren en la Conquesta. «Aquest manual ens permet saber exactament com era la ciutat llavors, fins i tot diu els noms dels carrers», afegí.

A més d'informació documental, indicà Rosselló Bordoy, «procuram notícies d'edificacions que ja no existeixen, com el Convent de Sant Domingo o la capella de Sant Bartomeu». Paral·lelament, i a partir d'alguns contractes de reparació d'edificis o de les murades, els dos investigadors han pogut, en paraules de Rosselló Bordoy, «conèixer una mica més els costums, hàbits i problemes de la ciutat».

«He gaudit molt amb l'intent de reconstruir el convent de Sant Domingo, ara ja destruït, i també amb l'estudi dels dibuixos i il·lustracions realitzades per viatgers al segle XIX sobre el Convent del Carme o el de Jesús».

Per la seva banda, Maria Barceló destacà que «la ciutat era molt diferent a la d'avui; era molt més reduïda des del punt de vista espacial i ha canviat molt en la seva fesonomia malgrat que queden elements que són testimoni del passat però que són ben presents a la ciutat actual».

«Part de la xarxa viària segueix el traçat dels carrers medievals i alguns dels edificis més emblemàtics que avui existeixen tenen el seu origen a l'epoca. El castell de Bellver, la Llonja, l'Almudaina o la Catedral en són alguns exemples, entre molts d'altres».