El món de Pulcinella, quan els titellaires napolitans arribaren a l'Illa amb les seves històries

Ja siguin de fusta, paper o de qualsevol altre material, els titellaires saben donar vida als diferents objectes, fent oblidar a l'espectador que és una persona qui els mou.

Entre totes aquestes teresetes les més simbòliques són les guaratelle napolitanes, una tècnica de guant sorgida a Nàpols sobre el 1500. Dins el certamen s'ha realitzat aquesta passada setmana el seminari El món de Pulcinella entre els dies 8 i 12, on el titellaire napolità Gaspare Nasuto ha trasmès part dels seus coneixements amb les guaratelle a professionals de les arts escèniques i a educadors.

Aquest curiós personatge, ambigu i jugador, ve acompanyat sempre d'una sèrie de personatges que creen situacions molt curioses: la mort, el ca, ebello, el carrabiner, el botxí, i sobretot l'al·lota del protagonista, Teresina, qui «possiblement donà nom a les teresetes de Mallorca, quan un napolità arribà amb el seu espectacle a l'Illa», com puntualitzà Aina Gimeno, organitzadora del festival. Els pelegrinatges artístics de Pulcinella inspiraren moltes de les tradicions del continent europeu, com per exemple Mr. Punch a Anglaterra. Els espectacles conten històries de la vida quotidiana i tenen molta musicalitat i un ritme contagiós.

L'art dels titellaires napolitans passa oralment i mímicament de generació en generació, des de fa cinc segles, «sense escola, ni llibres», explicà Nasuto, «jo vaig aprendre de manera autodidàctica, observant des de petit els mestres i experimentant». Un ofici on el titellaire realitza totes les tasques, des de la creació de les teresetes, amb els seus vestits i faccions, fins al castell on es representa l'obra.

És, a més, un teatre ple de crítica política, que normalment es feia al carrer. «El castell està fet de tal manera que es pugui transportar fàcilment, per si vénen els carrabiners i s'ha de fugir a una altra plaça», confessà el titellaire napolità.

La situació a Mallorca és molt distinta a la italiana. Si bé és possible que hi hagi hagut artistes titellaires, no n'hi ha hagut una tradició forta que arribàs als nostres dies. L'afició actual s'ha creat de bell nou, arran de la fascinació de molta de gent per aquesta forma d'expressió.

Abans dels titellaires mallorquins moderns, com són S'Estornell i Migjorn, destaca la companyia Els tres tranquils de la família Faidella, que des de la postguerra fins ara han trescat amb les seves teresetes de fusta pels diferents pobles de l'Illa. Segons contà Pep Banyo, de S'Estornell: «Aquí les feim amb pasta de paper, no com a Nàpols o Catalunya, que les fan amb fusta. Nosaltres començàrem els anys 70, reciclant material per fer-les».