G. CARRIÓ. Palma.
Joan Bonet i Gelabert nasqué a Palma l'any 1917 i hi morí el 1991. Tot i que fou pintor i arribà a exposar a Palma, Barcelona i Nova York, la seva activitat principal fou la de periodista i escriptor. És autor de novel·les, obres per a teatre, contes i assaigs. La Biblioteca d'Escriptors Mallorquins oferta la peça teatraQuasi una dona moderna per la qual li fou concedit el premi Ciutat de Palma del 1960 i que, fins a dia d'avui, ha restat inèdita de publicació. És una obra que es recrea dins la vida ciutadana pels voltants de l'any 1900. Indaga amb sarcasme dins els convencionalismes de l'època que hagueren de mantenir el pols davant l'avenç del paper social de la dona i amb l'efervescent modernitat d'un segle nou.
Quasi una dona moderna disposa d'un subtítol prou aclaridor: Farsa d'amor i humor, molt mil nou-cents, que continua amb la indicació «Amb un pròleg, quatre actes i un epíleg». Joan Bonet ja havia practicat la prosa de to costumista amb forta càrrega humorística. La seva obra teatral, per bé que breu, se circumscriu també dins aquesta tendència que adoptà amb certs matisos personalitzadors.
El 1934 Bonet es traslladà a Madrid, on s'inicià en el món del periodisme i de la literatura. Durant la Guerra civil col·laborà en les publicacions del front de Madrid, com Los combatientes i La ametralladora, i també a la ràdio. Acabada la contesa bèl·lica romangué a la capital i continuà treballant en programes radiofònics, per a la premsa i agències de notícies.
L'any 1941 tornà a Mallorca i s'incorporà al diari Baleares, en el qual treballà fins a la seva jubilació el 1979. En fou redactor en cap, subdirector i director en puntuals ocasions. D'aquesta manera participà activament en la consolidació de l'esmentat diari. Les seves col·laboracions periodístiques esdevengueren molt populars, com la secció Síes y noes. Féu de crític literari i teatral i, com a cronista d'esdeveniments culturals, fou enviat especial a diferents països europeus com Anglaterra, França i Bèlgica. Entre els anys 1946 i 1947 fou el director de la revista Cort. L'any 1961 fou becat per la Fundació Joan March per estudiar a París els corrents novel·lístics del moment. El 1969 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Pau de Periodisme.
La seva obra creativa es desenvolupà tant en castellà com en català. Destaca la trilogia de no ficció Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957). El 1955 li fou concedit el premi Ciutat de Palma pel recull d'articles Los días contados, que es reuniren després en forma de llibre. És autor de les novel·les Un poco locos, francamente -premi Ciutat de Palma del 1957-, El zoo cotidiano (1958), La terraza (1965) i La prole (1965). Historia para unas manos (1970) fou editada també per Scribner's (Nova York) com a text universitari de lectura en castellà. Altres títols seus són Vivir de palabras (1971), Besad, besad malditos (1976) i Libro de buen amor, otro (1986). Pòstumament, es publicà Àlbum de cuentos y encuentros (1991). Dins la literatura dramàtica escrigué Ses tietes (1958) i Quasi una dona moderna (1960).
Ses tietes és una comèdia en tres actes que fou estrenada al Teatre Principal de Palma per la Companyia Artis l'any en què es publicà, el 1958. La introducció d'elements simbolistes suposava un intent de superació del teatre costumista a l'ús. S'ha parlat de diferents referències o lectures en les quals l'autor degué investigar com són Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) i Edgar Neville (1899-1967). Aquests dos autors practicaven la crítica de la burgesia i l'humor desencadenat a partir de la caricaturització dels estereotips de caire social. L'obra fou lloada pels comentaristes del moment tot i que la representació no comptà amb el favor popular.
Pel que fa a Quasi una dona moderna, s'ha d'explicar que la convocatòria dels premis Ciutat de Palma que distingí el text de Bonet es veié polemitzada per la rivalitat de les dues obres finalistes: Mala rede Martí Mayol i El món per un forat de Joan Mas. Per amor d'això, el 1961 es convocà una votació pública en l'estrena de les tres obres al Teatre Principal que guanyà Joan Mas. Joan Bonet conegué altre cop el fracàs de públic i, tal volta això propicià que no continuàs la carrera de dramaturg. Tot i així es mantengué dins el món teatral tant a través dels mitjans escrits com en la seva participació activa amb conferències, tertúlies i presentacions.
A hores d'ara el context és del tot diferent i Quasi una dona moderna esdevé una farsa humorística desacomplexada sobre les relacions amoroses i l'etern debat del gènere. Hi és present una gairebé vocacional propensió a l'absurd i un tractament del tot tendre dels personatges i els seus embolics. És el mateix Bonet qui, en les acotacions inicials, retreu els esperpents de Ramón del Valle-Inclán i confessa la intenció d'explicar «el femení»: els enginys i recursos de la dona per aconseguir el que pretén sense que sigui notori, «això és instintiu, quasi biològic».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.