Preocupat per la dolorosa impressió que li produïen els infants, orfes de guerra, vestits amb bruses negres, entre els altres nins de París, que reien i jugaven, sense tenir cura dels efectes del setge que patia la capital de França, el poeta Ernest de Hervilly, nascut el 1839, componia els versos següents:
«Veig els al·lots del barri/ sortir amb goig de l'escola./ I bruts de tinta,/ arrosseguen per les voravies,/ que daura el sol del capvespre,/ llibres trencats, de fulles soltes./ Els grans, a peus puntes,/ Cridant i fent carusses,/ Dibuixen girs estranys/ d'alguna grotesca dansa;/ I els altres, els petits,/ Trenquen rengles i s'allunyen/ Per a cercar afanyosos/ El cobdiciat berenar./ Afortunades criatures!/ Sens cura i sens pena./ Sentint sa gojosa parla,/ Que tan sorollosa sona./ Dins l'àmbit apacible,/ Tardoral, ningú diria/ Que devasten els nostres camps/ Els horrots de la guerra,/ Si en la colla d'al·lots/ De roba trencada i bruta,/ No véssim altres nens/ -Contrast que a l'ànima arriba!- Molt pàl·lids i ullerosos,/ Amb flamants bruses negres».
I dins quin escenari es movien aquells infants de la brusa negra que havien perdut els seus pares durant la guerra franco-prussiana, conflicte dels anys 1870-1871 que, en el marc de la lluita duita a terme per Bismarck per aconseguir la unitat alemanya, agrupà tots els estats alemanys, sota l'hegemonia prussiana, contra França. Napoleó III declarà la guerra a Prússia després d'un conflicte diplomàtic arrel de la candidatura d'un Hohenzollern al tron d'Espanya, del qual havia estat expulsada Isabel II per la Revolució, dita La Gloriosa, de 1868. La caiguda del segon Imperi Francès va sobrevenir després de les derrotes d'Alsàcia, Wissemburg; Lorena, batalles de Metz i Sedan, ja el gener de 1871. El Tractat de pau fou signat a Frankfurt aquells dies de primavera del mateix any, a la ciutat de Frankfurt, un document que consagrava la victòria del poble alemany, proclamada a Versalles el 18 de gener anterior. Amb la derrota, França perdia Alsàcia, amb excepció de la ciutat i petita contrada de Belfort, i una part de Lorena. La Gran Guerra Europea o Primera Guerra Mundial no seria més, almanco en el seu començament, que una continuació de totes aquelles lluites territorials i reivindicacions històriques. Principals víctimes de tot plegat, supervivents dins la misèria, els infants. Altres poetes feren també denúncia d'aquelles dissorts, també les criatures de l'altre bàndol, els nins alemanys que havien perdut pare i mare, cas de composicions semblants de la mà de Neumann o Reissiger...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.