La fusió musical de Cris Juanico arriba a l'Illa amb «Jocs d'amagat»

-Quina ha estat l'acollida pel Principat?
-Ha estat molt bona. Estic molt content. Hem tocat a molts de teatres, m'agrada molt fer-ne concerts en aquest tipus de sales perquè agafes més complicitat amb el públic, és més intimista.

-De què parlau en aquest nou disc?
-És molt variat, no és un disc conceptual amb una sola línia. Hi ha per exemple moltes d'amor i hi destaquen algunes cançons de crítica sobre el pretès model turístic que s'està aplicant a Menorca. El tema del medi ambient em preocupa molt, és molt fort el que està passant. El nostre turisme es basa en les platges i la tranquil·litat, i amb el ritme que duim ens tiram pedres damunt la taulada.

-Com veis ara el canvi de tocar amb «Ja t'ho diré» a fer el teu propi projecte?

-Jo ho dec tot al fet d'haver estat a Ja t'ho diré, vaig créixer allà com a músic. Però les coses creatives t'han d'omplir, i amb el grup vàrem arribar a un punt que ja no ens sorpreníem artísticament. Ara ens estimam més anar a fer paelles. La música no ha de ser un engany, quan xerres d'emocions no pots fingir.

-Però estàveu en un gran moment amb el grup...
-Sí, però no volíem ser titelles de ningú, ni del mateix projecte que ja havia arribat a la fi, encara que podríem haver-ne fet tres discos més perfectament.

-Quina és la vostra impressió de fer un projecte en solitari?

-Tenim molta il·lusió, encara que el projecte l'he parit jo, feim feina tots els músics que hi participam. La música és sobretot interacció i joc.

-Què ha quedat del vostre primer disc en solitari, Memòria?

-Hi ha temes amb influència tradicional, encara que no és com Memòria on totes les cançons estan basades directament en temes populars. Per exemple faig servir un guitarró per fer un reggae.

-Per què aquesta tornada a les arrels?
-És una petita reivindicació. Les cançons populars ens poden servir per fer música moderna, com ja s'ha fet amb el flamenc, per exemple. Crec que és una de les maneres en què podem tenir un poc de ressó fora, amb la nostra especifitat mediterrània.

-De quina manera?
-Es tracta d'anar introduint elements, com inspirar-te en un fandango menorquí, o utilitzar la mètrica de la glosa. Una altra manera en què ens podem diferenciar és en el llenguatge, la poesia pròpia del Mediterrani, el nostre vocabulari.

-Això significa deixar de banda el pop-rock?
-No, precisament és fer fusió entre els diferents estils, com el funky, o les percussions nord-africanes. El pop-rock és un vehicle molt bo per arribar a la gent, encara que no hem de pensar que és el millor. L'important és fer bona música, i anar millorant.