Quan fou publicada, pòstumament, l'obra poètica de Constantí Kavafis (Alexandria, 1863-Idem. 1933), el lector, en general, pogué constatar que el vincle entre el poeta i el món clàssic era extraordinariament intens. Era com si Kavafis no hagués viscut en el seu temps, amb els problemes del seu entorn, sinó dins una mena de càpsula que el relacionava, mitjançant un cordó umbilical de sensibilitat, amb els àmbits grecoromans més diversos. L'existència de Kavafis és troba igualment marcada pel mes d'abril, quasi podríem dir, a l'ombra dels «Idus de Març», aquells que porten mala sort o que són tan fatídics. I als «Idus de Març» dedicà aquells versos que diuen:
«Ànima meva, evita la pompa i la glòria./ I si no pots aturar les teves ambicions, / almanco les pots seguir amb precaució, cautelosament,/ I quan més alt vagis/ Més perspicaç i acurada has de ser. I quan arribis al teu cim, Cèsar finalment/-Quan prenguis el paper de quelcom tan famós-/ aleshores has de ser encara més prudent, tot anant pel carrer/ un home notable de poder amb el teu seguici; i si un cert Artemidor/ ve cap a tu d'entre la multitud, portant una carta,/ i dient de forma apressada: Llegeix això tot d'una./ Conté coses importantes que t'interessen», Assegure't d'aturar; assegure't de posposar/ tota conversa o negoci; assegura't de lliurar-te/ de tots aquells que et saluden i reverencien/ (podran ser vist més envant); deixa fins i tot/ esperar el Senat...i t'has d'assabentar a l'instant/ de quin important missatge té per a tu Artemidor».
Com conta l'historiador Teòdot entorn als Idus de Març del 44 abans de Crist, el sofista Artemidor va voler entregar a Cèsar un missatge on era revelat el complot assassí de Brut i Cassi contra ell però no aconseguí que aquell li prestàs atenció.
Fill de família nombrosa i de comerciant, viatjà amb els seus a Anglaterra, Grècia i Turquia. Nascut, doncs, un mes d abril, moriria de càncer un altre mes d'abril. I fou la seva, una vida dissortada. El seu llegat en vers toca, per tant, nombrosos punts de la temàtica que reflecteix l'escenari històric dins el qual li hagués agradat viure: Els cavalls d'Aquil·les, el pas de les Termò piles, els troians, el rei Dimitri, el seguici de Dionís, la glòria dels Ptolemeus, Ítaca, Herodes Atic, els reis Alexandrins, la tomba d'Eurió, la batalla de Magnèsia i especialment, Jònica. En aquesta ciutat nostra de Palma, a l'Hort del Rei, espai ajardinat a l'ombra de l'alcàsser o Almudaina, podem contemplar una fèrtil evocació a l'obra de Kavafis. És una escultura de Subirachs que representa la columna-venus del món clàssic, un tors femení amb capitell jònic. També hi ha una inscripció amb la primera estrofa del poema: «Per bé que trossejaren llurs estàtues,/ per bé que els bandejaren de llurs temples,/ no per això moriren pas els déus».
I el poema segueix amb aquests altres versos:
«Oh! Terra de Jònia! Ells encara t'estimen,/ Ses ànimes guarden encara ton record./ Quan una alba d'agost sorgeix per damunt de tu, / potent és la teva atmosfera amb les seves vides,/ i de vegades, una jove i etèria figura/ indefinible, en rápid vol,/ aleteja sobre els teus pujols».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.