Projecte de lo Estudi General (1481)

Es proposava la creació d'un Estudi General a Ciutat de Mallorca, és a dir, una universitat literària que pogués impartir ensenyament superior. Els promotors, per altra banda, desitjaven establir la seu de tal institució en el barri de la Calatrava-Temple que devia patir, aleshores, un estat de certa degradació. El Consell General posà mans a la feina i així s'aconseguia el document reial atorgat per Ferran el Catòlic, tres anys després, un 30 d'agost. Aquest privilegi, confirmat encara el 1499, el 1503 i el 1526, esdevenia, doncs, una somniada realitat que amb alts i baixos es perllongaria fins a la seva crisi i tancament el 1825. Mentrestant, durant centúries, hi havien funcionat les facultats de Teologia, Filosofia, Dret i Medicina. Quan el matemàtic i prevere Antoni Garau va fer el plànol de la Ciutat de Mallorca el 1644, situa l'edifici prop de la Seu, allà on es troba actualment. Restaurat després de la Guerra Civil, en el decurs de la qual havia sofert els efectes d'algun bombardejament, «Lo Estudi General» es dedicà durant la resta del segle passat a diverses activitats culturals i universitàries. La dècada dels 70 es va voler construir a la planta baixa de l'immoble una aula magna, escalonada, i quan en feien l'excavació o fonaments, quina no seria la seva sorpresa, quan toparen amb material arqueològic. Sembla que fossin les restes d'un temple i, encara que no aparegueren estàtues o altres peces artístiques, bé haguera pogut ser un lloc de culte. Difícilment, els professors i els estudiants de teologia mai no s'haguessin pogut imaginar que sota els seus peus, a una distància de quinze o setze segles, els sacerdots pagans ja hi havien impartit ensenyaments religiosos. Apuntem, per altra banda, que la religió, entre els romans, va tenir des del començament un caràcter pràctic amb el quasi únic objecte de fer-se propícies les forces naturals. Per això, els polítics i els magistrats consultaven els oracles, i els que volien ostentar el poder no podien ser nomenats sense els previs auspicis dels déus. Els rituals, rigorosos, amb moltes fórmules, complicats, feien que els magistrats s'haguessin de servir del pontífex i dels àugurs. Religió, bàsicament sumària, d'origen familiar, on el pare era el sacerdot dins l'àmbit de la família. També la reialesa havia de menester aquesta prerrogativa sacerdotal i, quan els reis foren expulsats, els romans crearen la figura d'un sacrificador públic que heretava l'antiga funció sacerdotal del monarca, el «Rex Sacrorum», segona autoritat, després del Summe Pontífex. Era extraordinari el detallisme dels romans pel que fa a les invocacions de poders ocults, i això multiplicava els déus fins a l'infinit: Cunina vetlava els nadons, Statana vigilava les seves primeres passes, Levana els salvava de les caigudes... Hi havia divinitats guardadores de moneda, guies de viatge, propulsors del creixement dels arbres i les plantes, salvadors dels honors i les virtuts, custodis de portes i portals... El culte del foc sagrat familiar fou transferit als «convents» de la deessa Vesta, confiat a sis sacerdotesses o vestals, que tenien cura, nit i dia, que no s'apagàs i que dins la més absoluta castedat, havien d'exercir les seves funcions des de la infantesa a la trentena d'anys. Les presidia la Virgo Vestalis màxima. Tot això i més, depèn de la nostra imaginació, ho podem evocar en aquest indret.