García Fullana triomfa a l'Auditorio Nacional amb un valuós Stradivarius

El jove violinista mallorquí interpretà un ampli repertori de peces

TW
0

El jove violinista mallorquí Francisco Gabriel García Fullana va triomfar a l'Auditorio Nacional de Música en el seu recital amb l'Stradivarius de Pablo Sarasate. Francisco, que en l'actualitat té quinze anys, tocà amb el violí Stradivarius que Pablo de Sarasate llegà al Reial Conservatori de Madrid i que fa part de la col·lecció d'instruments antics d'aquest. Es tracta d'un dels tres millors violins Stradivarius, fabricat el 1713.

Durant els dies anteriors al concert, celebrat dissabte passat, el programa Clásicos Populares de RNE va recomanar aquest recital, que comptà amb una representació de melòmans mallorquins, encapçalada pel seu mestre, el violinista i compositor Bernat Pomar, que va ser el primer professor de Francisco.

Pomar va felicitar efusivament Francisco i el seu actual professor, el catedràtic de violí del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid Manuel Guillén, pel seu excel·lent treball. Guillén, que mai fins aleshores havia fet classes a un alumne tan jove, veié el gran potencial i les grans aptituds per a la interpretació violinística de Francisco.

El recital va començar amb la interpretació de la Chaconne, de Bach, i eCaprici 24, de Paganini, obres per a violí sol, que ràpidament captaren l'atenció d'un públic desitjós de gaudir de l'extraordinari so del violí Stradivarius. Les obres que s'interpretaren a continuació comptaren amb l'acompanyament al piano de María del Carmen Mendizábal, la mestria de la qual a l'acompanyament va contribuir a realçar la profundidat i qualitat del violí en obres com la Tzigane, de Ravel.

El recital va assolir el seu punt àlgid amb la interpretació de les obres de Sarasate. Les característiques rítmiques i melòdiques d'Aires bohemios i Zapateado quedaren molt ben resoltes pel so del violí que Stradivarius construí el 1713.

Francisco va demostrar, una altra vegada, les seves grans dots naturals per a la interpretació del violí, la seva musicalitat innata i la seva capacitat de transmetre i connectar amb el públic, que aplaudí llargament tots i cada una de les seves interpretacions.