El setge de Numància (133 aC)

Posa Escipió setge a la ciutat de Numància. Ho fa amb un exèrcit de seixanta mil combatents, tots ells molt disciplinats. Els numantins el provoquen. Desitgen un atac, un cos a cos. Però el prudent general romà no en fa cas i es mostra decidit a retre aquests rebels ibèrics mitjançant la fam. Envolta la població i entorn dels seus murs va construint nombroses obres defensives. Fossats, tanques, palissades, fortaleses, torres... Una via d'accés a la ciutat era el riu i a través de les seves aigües haguessin pogut rebre queviures els numantins. Però Escipió era moix vell i no se li escapà aquest detall. Tallà aquell accés, en tota la seva amplària, amb una cadena de gruixudes bigues eritzades de puntes de ferro, de manera que no només les barques sinó també els nedadors i capbussadors es veien privats de tot moviment, puix que les puntes de les estaques eren greu perill. Participaven en aquelles accions per a crear un invencible cinturó estratègic, tot guarnint les torres més avançades, els arquers númides i els famosos foners balears. També hi havia, cobrint els parapets, una important quantitat de ballestes, catapultes i altres màquines i enginys de guerra. Nombrosos talaies vigilaven dia i nit. Al més petit senyal de resistència en un punt determinat, compareixia una tropa de reforç que eliminava a l'instant el moviment numantí. Passaren els dies d'aquella darrera setmana d'abril. Els assetjats començaren a caure. A la fam s'hi unien ja les malalties creades per la mateixa mancança. No tenien més alternativa que morir de fam, sense lluitar, o sortir, desesperadament, al combat. Un d'aquells homes, autèntica fera indòmita, segons els cronistes llatins, que havia nom Retògenes Carauni, amb quatre dels seus companys, escalà una d'aquelles fortificacions, degollant tots els romans que va trobar en el seu camí. Travessà la línia de circumval·lació i aconseguint entrar a camp obert, dins la rereguarda romana, va córrer a demanar ajut als seus veïnats, els arevacs. Volgueren aliar-se amb Numància, com a resultat d'aquelles gestions, els habitants de Lutia. Ho va saber Escipió, que tenia molt bon servei d'espionatge, i presentant-se amb més tropes a la segona ciutat sublevada, l'amenaçà de destruir-la si no li entregaven quatre-cents homes joves.