El martiri de Santa Eulàlia (303)

Sembla, segons afirmen alguns historiadors, que allà on avui es troba l'església de Santa Eulàlia, a Ciutat de Mallorca, hi hagué en els temps de la Roma paleocristiana o algun temps després, una basílica. És clar que només unes excavacions «in situ» ho demostrarien però la cosa és ben versemblant si els cronistes de Jaume I el Conqueridor ja en trobaren alguna referència que hagués perviscut a la dominació àrab. Si visitam avui el bell temple gòtic, quasi catedralici, dedicat a la santa, podrem, però, evocar-ne època i circumstàncies. Per això, anirem de la mà del pare Croisset que ens explica que santa Eulàlia «nasqué a Barcelona, de pares distingits per les seves fermes creences religioses, i també, per la noblesa de la seva sang, els quals vivien prop d'aquella ciutat, és a dir, a un poblet de les rodalies. Donaren, acuradament, a la nina, una educació cristiana i aquesta, pel seu caràcter, es va fer estimar extremadament pels seus i per la seva saviesa... Tot això es reflectí en Eulàlia en forma de devoció, dòcilitat i innocència, fent, a cada dia que passava, progressos admirables. En aquella època, els emperadors romans, Dioclecià i Maximià mogueren sengles i terribles persecucions contra el cristianisme i enviaren a Hispània un lloctinent, Daci, temut per la seva bàrbara crueltat. En arribar a Barcelona féu penjar a les cantonades un dels seus edictes, segons el qual manava tots els habitants de retre adoració als déus de l'imperi, això sota pena de patir, els infractors, els més terribles turments...». Jo convidaria aquí al lector abans d'entrar en l'església de Santa Eulàlia i concentrar la seva atenció sobre la figura de la titular que hi ha sobre el portal major, feta per l'escultor Guillem Ferrer. Diu, per altra banda, Ramon Medel que «seguint l'opinió dels escriptors mallorquins sembla esser que la construcció del temple primitiu de Santa Eulàlia es remunta a molts anys abans de la conquesta...El que sí és cert: que en el llibre o repartiment de cases i terres verificat el 1231 ja s'hi anomena aquesta església, no poguent ningú assegurar que fos destinada a mesquita perquè tampoc s'esmenta com a tal en part alguna...». Seguim, però, amb la història de la santa que tenia només tretze anys quan «sense avisar els seus pares sortí a mitja nit de casa seva, acompanyada només de l'Esperit que l'animava, per anar a Barcelona, a peu descalç, sense aturar-se enlloc i on arribà el dia següent. Es dirigí a la plaça on estava assegut Dacia, presidint el seu tribunal, i li parlà en alta veu per a reganyar-lo per aquella gran injustícia. Va quedar sorprès el dignatari romà per l'evident intrepidesa de la donzella, puix que li semblava pels aires que mostrava una persona de qualitat, i irat, li demanà qui era...» Ella va respondre amb el seu nom i comença aquí un breu debat sobre qui és el veritable Déu... «Bramulava Dacià amb la feresa d'un lleó i desitjós de revenja manà que penjassin Eulàlia en una mena de creu i li aplicassin atxes enceses als costats, per tal que poc a poc fos abrussada per les flames».