Ceràmiques de Picasso procedents de Mallorca resten exposades a Itàlia

La inauguració d'aquesta mostra, comissariada per Dolores Duran, va comptar amb la presència d'Antonio Tancredi, president de la Banca di Teramo; Giovanni Chiodi, batle de Teramo; Bruno de Rosa, batle de Castelli; Giorgio d'Ignazio i Bruno Cipollone, regidors de l'Ajuntament de Teramo; Paolo Tancredi, diputat regional de l'Abruzzo; Paola di Felice, directora del Museu di Teramo; i Pere A. Serra, president del Grup Serra, que durant l'acte va ser condecorat amb el Quattrino d'Oro, una distinció que s'ha atorgat a personalitats com Oscar Luigi Scalfaro, que fou president de la República italiana.

L'exposició va rebre una gran acollida a Teramo, província de la regió de l'Abruzzo, famosa per la seva tradició ceràmica que arrenca deCinquecento i que es denomina ceràmica di castelli, representada als museus més importants del món com el Louvre, el Metropolitan o l'Hermitage, així com a les col·leccions privades més prestigioses.

«La ceramiche di Picasso. Acqua, fuoco i terra» s'exhibirà a Teramo fins al pròxim 31 de maig, des d'on es traslladarà al Museu i Fondazione Venanzo Crocetti de Roma, on romandrà des del 5 de juny al 15 de juliol.

Pablo Picasso es va endinsar en el món de la ceràmica de forma casual després de visitar la localitat de Vallauris el 1946. Un any després va tornar amb esbossos i dibuixos que va convertir en realitat en el taller Madoura. L'artista no es va submergir en aquest món per decorar peces, sinó que als seus 66 anys va centrar el seu treball a experimentar i investigar una tècnica que desconeixia. Es va preocupar per conèixer la matèria i la reacció dels esmalts, i va basar, al principi, la seva producció en superfícies planes. En una segona etapa, Picasso es va endinsar en la tridimensionalitat. Es va basar en peces preexistents i va començar a modificar-les. L'evolució el va portar a una tercera etapa, en la qual es va alliberar de les formes tradicionals i va crear les seves pròpies ceràmiques, projectades en dos o tres elements que deconstrueix i combina de manera diferent, situant-se més a prop de l'escultura.