Una basílica romana (1808)

Miquel Ferrà i Martorell10/04/06 0:00

A Sa Carrotja, indret del Port de Manacor, eren descoberts, el 1808, els fonaments d'una basílica cristiana de finals del segle IV o començaments del V. Fou excavada molts anys després per l'arquitecte català Joan Rubí i Bellver, el qual pogué precisar que es tractava d'un edifici de pobra estructura i que pels fragments dels mosaics que l'ornaven devia tenir l'estil de les basíliques del nord d'Àfrica i de l'Àsia Menor. Hi aparegueren, igualment, sepulcres orientals, tots amb els peus cap a llevant. Troballa també força curiosa fou una gran pedra, en forma de rectangle, que mostrava un clotet de la mateixa figura geomètrica en el centre, i se'n deduïa que la tal peça era l'altar o ara, amb un petit dipòsit per a les relíquies. Tot plegat indicava que la planta d'aquella basílica la distribuïa en tres naus separades per columnes i un pòrtic d'entrada o vestíbul proveït per a una piscina baptismal en forma de creu. L'absis s'orientava cap a llevant. I tanmateix la construcció era de reduïdes dimensions, uns vint-i-cinc metres de llargària per deu d'amplària.

Recordem que la basílica romana era un dels centres de la vida pública ciutadana entre els edificis del fòrum, com ho era també la cúria, dedicada aquesta a reunions, assemblees i oficines. Les basíliques, només a la ciutat del Tíber, eren nombroses i a començaments de l'Imperi, només en el districte del fòrum, ja n'hi havia cinc. La planta habitual d'aquests edificis era una nau envoltada per una galeria porticada de dos pisos; en els deambulatoris del pis baix s'hi feien les contractacions; les del pis alt servien per a observar i passejar. En el fons s'hi col·locava el tribunal, ben al davant de la porta d'entrada, puix que les basíliques estaven destinades, especialment, a funcions de justícia. Fou de la basílica romana, que en prengué el temple cristià l'estructura i el nom. Es poden esmentar, entre els exemples més clàssics d'aquesta arquitectura, les basíliques de Tréveris i Pompeia. Aquests edificis, per altra banda, no mancaven d'un «album», és a dir, d'una taula blanquejada amb guix i exposada públicament, allà on anaven escrits els edictes dels pretors, les comunicacions del gran pontífex i altres missatges oficials d'una certa importància...

Visitem, doncs, estimat lector, el lloc on foren descobertes aquestes ruïnes, els camps i paratges que les envolten, i escoltem l'esperit basilical en els seus orígens, amb sentències com aquella que diu: «Mens et animus et sententia civitatis posita est in legibus», que significa que «el caràcter, l'esperit i l'opinió del poble són expressats en les lleis». O aquella altra: «Expedit leges esse iustas», que vol dir que «convé que les lleis sien justes».