Després de llegir Crist, de Miquel Pastor, amb tot el detall lector que mereix aquesta obra, hom pensa que la trajectòria entorn del tema, ha tocat i engrescat les millors plomes. Una d'aquestes, a més d'altres de ja esmentades en aquesta pàgina, és la de Gabriel Miró (1879-1930), que és també autor d'unes Taules del calendari, on són evocats els dies la Setmana Santa, l'Ascensió i els apòstols Joan, Pere, Pau i Jaume, amb una doble perspectiva: els fets i les figures apostòliques en si mateixes, i les celebracions d'aquestes festes litúrgiques durant la infantesa de l'autor. Pel que fa a la festa d'avui, Diumenge del Ram, diu:
«El Senyor surt de Bethània, i els seus vestits aletegen gojosos en el fons blau del puig. És un vol de la brisa que estava ajaguda sobre les anemones humides i l'herbei ros de la pujada, i s'ha aixecat, de cop i volta, com un esbart d'ocells que fugen escampant-se perquè venia gent; però reconeixen la veu i la figura de l'amic, i hi acudeixen, l'envolten i li fan estremir la capa i la túnica; li cerquen els peus, pugen als seus cabells, perquè els peus i els cabells i la roba del Senyor, i ara ja, l'oratjol, deixen fragància de l'ungüent de nard de la dona que va pecar. El matí del llogaret i de la muntanya rebull molt mansoi entre l'abric del sol, i dintre de la calenta afalagadura encara hi resta quelcom, una miqueta, de la nuesa del darrer fred. El Senyor s'atura i calla aspirant, per a més recollir la delícia de l'alè del dia.
És tot ple de la preciosa aroma. Una aroma que promet una imprecisa felicitat, que enllumena una evocació de bellesa. És sentir-se infant, és sentir-se acaronat com un infant, tot i essent poderós. Però en la promesa felicitat sempre passa un pressentiment de pena.
Jerusalem! Jerusalem graciosa i emmerlada, pits blancs de cúpules, jardins dels afores amb fruitals florits. Tot és bo. Jerusalem immòbil i d'or. I els deixebles del Senyor la miren com una corona messiànica que espera les temples del Rabbí; ells ja se l'haurien cenyida, la corona, i el Rabbí, tanmateix, la contempla amb dolorida inquietud. L'argent vell de l'olivar es pot veure sobre el coster llavorat. Tanques de guix, tanques nues de marges escalonats. Sol en la penya. I a la part fonda, guaitant al torrent Cedró, sorgeix Bethfage, bru i estret, entre cactus verds i sepulcres de calç...».
L'escriptor alacantí, el periodista de Diario de Barcelona i La Vanguardia, el poeta en vers i en prosa, acosegueix segons els crítics més exigents, amb aquestes figures de la Passió, una obra fonamental, d'un art refinat i una meravellosa sensació de vida.
A tot això, s'hi ha d'afegir una visió clara i lluminosa del paisatge i s'hi exalten i depuren en el seu grau més alt, les qualitats essencials de la seva escriptura: imatge sempre original i oportuna, lèxic riquíssim sense afectació (que ja és difícil) i un estil alhora poètic i realista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.