Fora des Sembrat reuneix els amics per celebrar els seus quinze anys

Convocaren a Alcúdia músics i bandes amb els quals han col·laborat

09/04/06 0:00

FERRAN PEREYRA. Alcúdia.
Feliçment contents han d'estar en aquests moments Pep Suasi i Guillem Cerdà. Ja hi poden estar, perquè el reconeixement de la seva gent és el millor afalac i regal que se'ls pot oferir per quinze anys de Fora des Sembrat. Un temps en què les coses han canviat molt, però el que continua inamovible és l'energia d'un Suasi que va acabar per suportar tot el pes de la celebració, duita a terme divendres a l'Auditori d'Alcúdia.

Allà hi foren tots els seus amics, potser més a l'escenari que al pati de butaques, encara que aquest va acabar ple. I dic a l'escenari perquè només al final, quan van sortir a saludar tots junts, un va poder fer-se una idea de l'enorme quantitat de gent mobilitzada per a l'esdeveniment. Hi eren Albert Candela, Víctor Uris, Joan Bibiloni, Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Miquela Lladó, Toni Pastor, Marta Elka, Rafa Ferrà, Cap·pela, Cris Juanico, Josep Thió, Pemi Fortuny, la Camerata Sa Nostra, etcètera, per testimoniar aquell suport emocional i afectuós.

Homenatjat per excel·lència, mestre de cerimònies, motor d'una vetlada a ritme vertiginós. És clar que algunes coses se li van escapar, no podia ser d'una altra manera, llevat que es portàs més temps d'assaig que el possible.

En l'àmbit musical, les coses no van anar malament en aquest repàs pels quinze anys de trajectòria, i això que ordenar tanta densitat de músics no resulta senzill. Alts i baixos, evidentment, n'hi va haver, però van ser suportats sobretot pel gran treball d'Emili Gené, que va iniciar la vetlada a duet amb Suasi, i allà va continuar, i Tolo Servera des de la guitarra. S'han de destacar alguns moments amb la Camerata -bon treball de Cuenca en els arranjaments-, encara que les majors flaqueses es van mostrar amb els diversos duets vocals amb un Suasi tens i una mica nerviós, un so amb encerts i defectes, i una escena que no va acabar de funcionar amb la perfecció requerida.