En entrar al taller de Can Vent, un sent que el temps es paralitza, que la pressa ha deixat d'existir. Hi ha cordes i pinces al sostre, pintura pertot arreu, prestatges estibats de pots, pinzells, llapis i tints. Una màquina vella i pesada domina l'espai i quatre homes conversen. Així és Can Vent, el taller gràfic que té el pintor i gravador Andreu Maimó al municipi de Felanitx. I allà és on des de fa unes setmanes es reuneixen Andreu Maimó, Carles Menéndez i el pintor de Manacor Miquel Brunet per fer litografies.
Als 87 anys d'edat, Brunet continua dedicant gran part del dia a pintar. Reconeix que l'artrosi que pateix a les cames li impedeix d'enfrontar-se als llenços de gran format, malgrat que continua engrescant-se en nous projectes.
«La nostra idea és fer una sèrie de dotze litografies de Brunet, de les quals en farem entre 80 i 90 exemplars», explicà Maimó, el qual considera que «el que realment dóna valor a l'obra és el fet que el tiratge sigui limitat i que cada litografía aparegui numerada i firmada per l'artista».
Segons explicà el fillol de Brunet, Miquel Àngel Soler, que s'encarrega diàriament de portar el seu padrí jove al taller de Maimó, la sèrie litogràfica sobre la qual treballen ara «està inspirada en una carpeta de dibuixos que va fer Brunet el 1999», malgrat que «l'oncle hi introdueix alguns canvis si ho troba».
«Ara ell està molt il·lusionat amb la idea de fer aquestes litografies, ja que és una feina que desenvolupa en equip. Mentre pinta sobre les pedres, Maimó, ell i Carles (referint-se a Carles Menéndez, mestre litògraf al taller) parlen de pintura i d'art, i això li agrada i l'entreté», indicà Soler.
En aquest mateix sentit, Menéndez comentà que als tallers gràfics «és habitual treballar amb els artistes», ja que en moltes ocasions «és necessari guiar-los i assessorar-los perquè no coneixen la tècnica».
Brunet no ha fet mai massa obra gràfica, malgrat que aquest «art» no li és del tot desconegut, no tan sols perquè fa prop de tres anys ja col·laborà amb Maimó en una altra sèrie, sinó perquè també ho va fer fa anys amb el taller gràfic 6a de Palma.
«Qualsevol artista vol que la seva obra arribi a la major quantitat de gent possible i les litografíes són la manera més democràtica de distribuir l'art», opinà Maimó. «La passió de la meva vida ha estat pintar», confessà el manacorí en una de les poques vegades durant l'entrevista que llevà els ulls de la pedra sobre la qual dibuixava. «A mi m'interessen els cossos nus perquè la roba no em diu res. Les persones que dibuix sempre són pageses. Els homes reforçats i les dones amb els pits grossos i corbes», digué Brunet després d'assegurar que «les models de la televisió no em criden gens ni mica l'atenció».
El moviment, les natures mortes, els paisatges i la mitologia grega, en què s'inspirà per a la realització de molts dels seus quadres, completen la llista dels temes que han servit a Brunet com a font d'inspiració. «L'obra s'ha de sentir», manifestà taxativament el pintor, el qual, segons aclarí el seu fillol, «mai no ha acceptat fer cap obra per encàrrec ni dependre de cap galerista o marxant» perquè per ell és molt important «mantenir la independència».
A més de la feina que desenvolupa Brunet al taller de Can Vent, està previst que algunes de les seves obres s'exposin, amb treballs d'altres autors, en les properes setmanes a la galeria de Manacor S'estació, a la qual «cedirà temporalment» alguns llenços de la seva col·lecció privada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.