«La meva arribada a Marràqueix causà gran plaer al Soldà, com també a Mulei Abdsulem i a tots els amics que jo tenia a la cort. Gairebé ho va saber el Soldà, m'envià, en prova del seu afecte, una provisió de llet de la seva pròpia taula i altra tant va fer Mulei Abdsulem. Els vaig anar a veure el dia següent i vaig rebre nous testimonis d'amistat i estimació, que anaren augmentant de cada vegada més».
Qui això escrivia era un aventurer català, Domènec Badia i Leblich, conegut en el món de l'Islam com Ali Bey, i que essent agent de Godoy, desfressat a la moresca, va recórrer tot el nord d'Àfrica i arribà a La Meca, Palestina i Constantinoble. Havia nascut a Barcelona i morí a Síria, prop de Damasc, el 1822. Ja hem tret altres vegades fragments dels seus diaris de viatge, però aquest d'avui és força interessant per veure fins on es perllongava, en aquell temps, l'hospitalitat dels musulmans poderosos.
«Alguns dies després el Soldà es dignà fer-me donació de béns considerables, que em permetien mantenir el meu estatus social amb independència dels altres mitjans econòmics que posseïa. Estava jo en una confortable habitació quan es presentà un dels seus ministres i posà en les meves mans un document, segons el qual, el Soldà em feia entrega absoluta d'una casa d'esplai anomenada Semelalia, amb altres béns que consistien en terres, palmerals, olivars i hortes, a més d'una casa dins la ciutat coneguda amb el nom de Sidi Benhamed Duqueli».
El document de cessió o donació de béns duia el següent text:
«Sàpiga tothom per aquest ordre -Déu la mantengui- que hem fet gràcia al nostre servidor Ali Bay al Halabi dels jardins i hort de Se mlâla i la casa d'Ibn Ahmad ad-Dukkâli a al-Qusûr al-Baidâ, com es recorda, i que ningú s'hi oposi, doncs li hem fet gràcia i ordenam al nostre servidor, el governador Umar Bûsitta que se n'encarregui i ho supervisi sense descuidar-se'n. Sigui la pau amb vosaltres».
Observant el document i la forma de cessió utilitzada, sembla dir que aquestes propietats passaven a mans de Domènec Badia mentre aquest es trobàs al servei del Soldà o fins que el Soldà canviàs, per alguna raó de pes, d'idea. També sembla que Ali Bey exagerava en les seves apreciacions a l'hora de descriure tots aquells béns, ja que un altre autor no dubtava en aclarir que no hi havia tals jardins i mansions, sinó «una horta regular amb molta arbreda i fruitals, sense ornaments ni particular hermosura, un mirador amb una mena de galeria enllosada de rajola blava, i dues fontetes, la qual aigua, que és molt bona, brolla per dues tasses de marbre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.