El disc suposa un canvi de rumb, «si els altres discos eren cap a les estrelles, aquest és cap a dins», segons paraules d'Oliver.
Després de l'èpica de Taxi, ple d'històries, les lletres vessen més humanitat. «És un disc monoplaça, en primera persona. La lletra segueix la mateixa línia poètica, en escriptura automàtica, però no hi ha històries, és poesia pura i dura», digué Oliver.
«És autobiogràfic, tant per les lletres com pels sons dels 80 que ficam, que sentíem a la nostra infantesa. Però hi ha moltes coses inventades, el que vols ser i no ets, per exemple», en paraules d'Oliver.
El grup manifestà la dificultat per presentar el disc a Palma: «No hi ha cap sala decent per fer-ho, estam un poc empegueïts de Ciutat». Problemes que no tenen a Barcelona, on inauguraran la música popular a l'Auditori de la ciutat comtal dia 30 de març.
Més preocupats per la seva projecció fora dels països de parla catalana, on ja estan consolidats, el grup de pop prepara una gira per l'Estat que començarà a l'abril.
Amb Batiscafo Katiuscas el grup es decanta cap el pop dur, deixant estils com la bossa nova, la rumba i el jazz. Oliver manifestà que el so del disc no és premeditat, «ha sortit així, no fas el que vols, fas el que pots. Començam a crear fins que queda bé».
Recuperen sons dels 80, adaptant-los a les seves cançons. «Som uns nostàlgics» confessà Joan Roca, baix del grup. Així, utilitzen instruments com aquells pianos de plàstic que serviren de joguina a un parell de generacions, sons dels ordinadors que just servien per jugar, com el Commodore i l'Spectrum.
«En certa manera tenim carta blanca per fer el que ens dóna la gana. Ho varem fer a Taxi i ens sortí bé, a la gent li va agradar».
El grup mallorquí, format per Pau Debon, Jaume Manresa, Pere Debon, Joan Roca i Joan Miquel Oliver, conta en aquest disc amb la col·laboració de Marta Elka, Toni Pastor, Lluqui Herrero i Pere Janer. Aquests dos darrers posen les veus a la cancó Tonto, una improvisació dels components d'Antònia Font de fragments del text 62.Modelo para armar de Julio Cortázar.
Com estandard del nou disc, el grup presentà el video-clip de la cançó «Wa Yeah», realitzat per Antoni Lara. Un video ple de reminiscències dels vuitanta, símbols, sons i estètica: des del cub Rubik, fins a imatges inspirades en videoclips del grup Devo, passant per icones dels primers videojocs, una pluja de records amb música de ball.
El disc ha estat gravat als estudis Pararrayos Júpiter, Hiroshima i Cosmic Blend. L'edició l'ha duita BlauDiscmedi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.