El Centre Cultura Caixa de Girona Fontana d'Or acull des d'ahir i fins el 21 de maig, a les seves plantes preromànica i dels arcs, l'exposició Joan Miró. Paisatges, «un viatge insòlit per obres poc conegudes de l'artista que abracen des de la seva etapa de formació a la de maduresa», segons expliquen els responsables de l'exposició.
Totes les obres d'aquesta mostra a Girona procedeixen dels fons de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. Està comissariada per María Luisa Lax, conservadora-cap; Enric Juncosa, restaurador, i Magdalena Aguiló, directora de la Fundació. A Joan Miró. Paisatges, s'ha volgut emfasitzar la riquesa de suports i tècniques amb les quals Joan Miró va treballar els paisatges i presenta un total de seixanta-sis peces, entre les quals es poden veure olis (setze), acrílics (cinc), una gran producció d'art gràfic entre guaixos (cinc), tintes (sis) i dibuixos (trenta-un); dos bronzes i una serigrafia. Malgrat la transformació tècnica, aplicada als suports més diversos com ara teles, paper o cartró ondulat, Miró no va renunciar a una continuïtat compositiva, espacial, temàtica i iconogràfica en la representació del paisatge.
La primera tela pintada per Miró, l'any 1908, on es representa un paisatge acadèmic pres del natural, que reprodueix la realitat de manera il·lusionista i mimètica, obre el recorregut per l'exposició i il·lustra com el llenguatge figuratiu predomina en l'inici de l'etapa creativa de l'artista. A més, també es recuperen algunes peces dels anys 40 i 60, i una significativa selecció d'obres de la seva última etapa, des de 1972 fins a la seva mort. D'aquestes obres més tardanes, s'exposa un homenatge al mestre Modest Urgell, amb una sèrie de dibuixos senzills a bolígraf i cera sobre paper, que dedica al seu mestre en reconeixement a la influència que aquells paisatges deixaren en la seva obra.
El recorregut que proposa Joan Miró. Paisatges permet observar l'evolució per la qual Miró, a través d'una gran versatilitat de tècniques i suports, reeixí la seva voluntat d'aconseguir una pintura cada vegada més nua. La llibertat d'experimentació i vitalitat de Miró l'ajudaren a sotmetre la seva obra a uns processos de depuració en la recerca de l'essencial. El despullament figuratiu, volumètric i cromàtic assoleix la seva màxima expressió en les darreres obres on l'autor deixa pas a l'emoció. La Fundació Caixa de Girona ha editat un llibre/catàleg que reuneix un conjunt d'articles, entre els quals es poden assenyalar el de Magdalena Aguiló i Rogelio Araujo (regidor de Cultura de Palma) sobre l'obra i evolució de la temàtica del paisatge de Miró.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.