La figura del mostassaf (1336)

Miquel Ferrà i Martorell21/03/06 0:00

El mostassaf era l'encarregat de vigilar els pesos i les mesures, la qualitat dels queviures i les mercaderies, i, per afegitó, l'estat de camins i de carrers. El 1336 era creat un càrrec de mostassaf a cada una de les viles mallorquines, i això fomentava un ordre millor de les disposicions oficials en els problemes de subsistències, no tan sols a la capital sinó també a la Part Forana. L'illa comptava aleshores amb pesos i amb mesures propis, com la cana i el pam; el tornall i el destre; la jovada, la quarterada i el quartó; la salma, la quartera, la barcella i l'almud; la somada, el quartí, el quartinel·lo i la quarta... i l'odre, el quintar, la lliura, el quartà, l'arrova, la lliura carnissera i el terç... Com podem observar, un complicat sistema de midar i de mesurar. És cosa curiosa observar, alhora, el llegat tan divers d'aquest, puix que hi trobam unitats i fraccions que pels seus noms ens situen en diferents moments de la nostra història, com són les aportacions mossàrabs, musulmanes i cristianes medievals. Tanmateix, la relíquia que ens fa evocar un pretèrit molt més llunyà és la «romana» (statera), estri que utilitza un sistema de palanca de forma diferent al de les balances i que, pràcticament, ha arribat fins a nosaltres en els seus dos tipus d'aplicació local, la més petita anomenada «de terces» i la més grossa, coneguda com la «d'arroves». Les podríem definir com a classe de balança de braços desiguals, en la qual es fa córrer un pes (aequipondium) a través del braç més llarg (examen), que és graduat, i per tal d'equilibrar l'objecte que penja del braç curt. Si l'objecte reposava sobre un plat sostingut per una cadeneta triple (lanx) ja no s'hi havia de fer servir un sac o una bossa. La romana podia ser subjectada amb la mà pel pesador quan l'objecte no era gaire feixuc, però era més freqüent penjar-la del bigam pel ganxo corresponent (uncus). L'escala de les mesures (examen) ha sofert variacions al llarg del temps, però en temps de Roma hi havia, a més de la libra, que era la unitat, molts d'altres pesos segons la següent escala i fracció de lliura:

Deunx= 11/12 dextans= 10/12 dodrans= 9/12 bes= 8/12 septunx= 7/12 semis= 6/12 quincunx= 5/12 triens= 4/12 quadrans= 3/12 sextans= 2/12 uncia= 1/12 semuncia= 1/24 silicus= 1/48 sextula= 1/72 scriptulum= 1/288. Entre els materials domèstics d'època romana trobats a Mallorca, hi figuren dos d'aquests estris de pesar. Provenen de les ruïnes de Pol·lèntia, són de bronze, de 12 i 36'6 centímetres de llargària respectivament, i els podeu veure exposats en el Museu de Mallorca. Hi ha també un pes, de la mateixa procedència i dipositat en el mateix destí. És fet amb marbre, plom i ferro i presenta, en la seva forma rodonenca, una mida de diàmetre màxim de 12 per 21 centímetres. Porta una inscripció: «XXX LFLAPROT».