José Martínez Ruiz (Monóvar, Alacant, 1874-Madrid, 1967) publica Lecturas españolas, una obra que repassa l'obra o la figura d'autors com Joan Lluís Vives, José Cadalso, Larra, Mesonero, Teòfil Gautier, Alexandre Dumas, Pi i Margall, Joaquín Costa, Galdós, Pío Baroja, Garcilaso, Góngora, i algun altre, com el personatge de ficció, cervantí, el cavaller «del verde gabán». Analitza en aquestes pàgines, l'escriptor de Monóvar, les sensibilitats, estils i filosofies de tots aquells homes de lletres, la seva destresa artística, l'aguda visió de les coses, la realitat essencial, la neteja de les descripcions... És una autèntica lliçó academicista que tanmateix l'obligarà a pensar en la frustració que tot creador literari d'aquest país ha de sentir quan contempla com és de minvada la presència del públic lector. Azorín havia començat la seva vida intel·lectual com a periodista i crític.
Nascut en el si d'una família tradicional de bona situació econòmica no va haver de patir per falta de formació acadèmica. Estudià intern en el Col·legi dels pares escolapis de Yecla i després va fer la carrera de dret a la universitat de València. S'hagués pogut interessar per la «Renaixença» valenciana però preferí el conreu de la narrativa en llengua castellana. Ideològicament es va voler definir com anarquista literari però aquesta experiència desembocaria, tot simplement, en una certa atracció sociològica que es reflecteix en la majoria dels seus escrits. En acabar la redacció de Lecturas españolas aquell mes de març, datant l'obra a la població de Nebreda, col·loca un regany al compatriotes no-lectors:
«Causa de la decadència d'Espanya han estat les guerres, l'aversió a la feina, l'abandonament de la terra i la manca de curiositat intel·lectual. No hi ha més esplanadora i ablamadora calamitat per a un poble que la manca de curiositat per les coses de l'esperit. D'aquí s'originen tots els mals, és a dir, l'absència d'examen, de comparació, d'apreciació i de crítica. De crítica engendradora d'adhesió i de rebuig, d'entusiasme i hostilitat que remouen la inèrcia dels que es troben sota i impedeixen la corrupció dels que són dalt. Aquests espanyols eminents que hem fet desfilar per aquestes pàgines estaven moguts per una curiositat intel·lectual que mai no era prou assaciada; viatjaren per França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra. Els que no sortiren de casa, se sentien ansiosos per tota novetat filosòfica o primícia literària. La manca de curiositat intel·lectual és la nota dominant de l'Espanya present i... Com hem de fer per tal que interessi un llibre, un quadre, un paisatge, una doctrina estètica, una manifestació nova del pensament? Reposa el cervell espanyol com en aquest camp eixut i aquest poble grisenc. No sortirà Espanya del seu marasme secular mentre no hi hagi milers i milers d'homes àvids de conèixer i comprendre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.