Aranda: «He volgut treure el millor de l'univers jueu i la seva terra»

La galeria Fran Reus inaugura l'exposició «Oh, Israel!» del pintor illenc

GONZALO NADALPalma16/03/06 0:00

«He cercat captar el millor d'Israel, la seva natura i l'esperit humà de la seva gent». Amb aquesta intenció el pintor mallorquí José Aranda decidí passar un mes de setembre a la «terra promesa» passant dia i nit només amb les seves teles i pinzells. Només així es pot explicar com l'artista palmesà pot inaugurar avui a la galeria Fran Reus de Palma una exposició amb 48 obres que va realitzar durant la seva estada de trenta dies amb el poble jueu i la seva terra. «Em vaig abandonar cinc dies, amb les seves nits, al Gran Cràter de Negev, només protegit amb una flassada i una petita foganya. Pintava en sortir el sol, acoloria amb rosa la imatge de l'aclariment del dia. Tot sol», explica Aranda en un viatge personal, com ho són tots els viatges, continuació de les seves visites a l'Àfrica, des del Marroc, passant per Etiòpia i Eritrea, fins a Egipte. «La meva pintura és com un diari de viatges, una manera d'explicar el que veig però, sobretot, el que sent». La seva pròxima escala, Iran. Abans, però, l'exposició que s'inaugura avui sota el títol d'Oh Israel! partirà cap a Nova Jersey (Estats Units), on quedarà exposada a la Griffinn Galery de Madyson.

Aranda defineix l'obra com a «pintura autobiogràfica», diversa, canviant com la seva trajectòria personal i espiritual: «No puc concebre altra forma de fer feina. Pintar és una necessitat, una manera de fer immortal allò que un dia desapareixerà, jo, el poble jueu, les religions. Els quadres sobreviuran a tot això després de l'Armageddon com les piràmides o el temple de Salomó».

L'univers personal d'aquest prolífic i multidisciplinari artista (Palma, 1961) no amaga, malgrat semblar-ho en una aproximació superficial, una visió pessimista de la humanitat: «Malgrat conviure amb jueus i palestins, veure de ben a prop els horrors de la guerra i la misèria; crec en un desenllaç feliç del conflicte. Només quan t'apropes amb una ment i un cor lliure a les seves circumstàncies pots entendre la situació. No els parlis de llibertat, seguretat o benestar social sense abans respectar els seus costums i donar-los l'oportunitat d'escollir el seu propi destí. Això és el que he intentat transmetre».