Crespí: «Una novel·la neccessita temps material per escriure's»

El seu autor la defineix com «una novel·la que s'acostaria a l'àmbit de la novel·la psicològica. El títol està en la línia d'intentar esbrinar quins mecanismes segueixen els universos caòtics de les persones, com la música de les constel·lacions que diuen que segueix el caos universal».

De fet, les dues protagonistes femenines del volum, «Eulàlia (la nora) i Miquela (la sogra), mantenen monòlegs que es van trunyellant intentant demanant-se el perquè de la desaparició dels seus respectius homes», assegura Crespí en una trama que passa a Palma, Barcelona i Boston tot intentant eliminar el prejudici del localisme.

Un dels elogis més unànimes que ha obtingut la novel·la ha estat el de la riquesa del llenguatge. Crespí «culpa» d'aquesta estilística els articles que ha fet a Diari de Balears. «Escriure en un diari m'ha ajudat en el procés d'aprenentatge de la tasca d'escriptor», afirma mentre descriu la devoció que sent pel llenguatge, per aquelles paraules antigues que estan en el pòsit de la gent o pels mots més innovadors, que també empra.

A l'hora de construir una novel·la (La música de les constel·lacions és la segona de Crespí, després de ¿Per què han vingut?) la 'recepta' que n'ofereix el filòleg presenta uns ingredients senzills, però amb un procés d'elaboració laboriós: «El primer de tot és que s'ha de trobar una trama argumental. Després, l'has d'anar farcint de continguts. Jo, a més, necessit temps per escriure-la. Ha de ser un temps que només vius per a la novel·la. Has de tenir temps material per fer-la», explica.

Ara, Crespí ja té en ment un altre projecte, del qual no en vol avançar moltes coses, excepte que és una carpeta en el seu ordinador que té per nom «Fauna endèmica», que va omplint de continguts fins a tenir-la ben arrodonida per escriure l'obra.