El president Alfonso Ballesteros i el catedràtic d'Història de la Ciència de la UIB, Francesc Bujosa, mostraren a Diari de Balears els originals d'uns informes, revistes i cèdules fundacionals que han estat amagades gairebé 300 anys als calaixos, lluny de l'interès institucional. «Des de l'Acadèmia pensam que, més enllà de l'interès mèdic, el nostre arxiu mostra la manera de viure dels mallorquins de fa tres segles, de les malalties i les epidèmies, d'allò que menjaven i dels seus costums», manifestà Ballesteros. A més, afirmà que «tenim documents interessants sobre la pesta bubònica de 1820 o la febre groga de 1821 -que costà la vida a molts de balears- i que reflecteix, entre altres informacions, les actuacions de les autoritats de l'època».
El catedràtic Francesc Bujosa destacà així mateix l'existència de manuscrits anteriors a 1788, quan es fundà el primer antecedent de l'Acadèmia, l'Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, com també topografies mèdiques i els discursos dels especialistes que crearen l'any 1831 l'A-
cadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca. Ballesteros i Bujosa sol·liciten «l'actuació de les institucions perquè tot aquest material pugui rebre el tractament que ha de tenir i, així, es catalogui, es copiï i es posi a disposició de científics i d'historiadors una informació valuosa». I és que les condicions en què es guarden llibres, actes, revistes i fulls no són les més adients. A un armari del despatx del president s'hi amuntega la història d'una de les corporacions balears més importants de l'era moderna. El rei Carles III signà la cèdula fundacional de l'Acadèmia l'11 de desembre de 1788 i aquest document, que s'havia extraviat, ha estat retrobat igual que la resta dels que integren aquesta edició facsímil, gràcies a la iniciativa i a l'entusiasme de l'actual president. Entre els documents conservats, també hi figuren els manuscrits referents a temes higiènics i històrics sobre els quals dissertà Francesc Ferrer i Cassà, antic rector de la Universitat Literària de Mallorca.
Durant els primers vint anys, l'Acadèmia gaudí d'una activitat molt notable i s'hi arribaren a llegir 137 dissertacions, algunes de referides a l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Aquestes comunicacions, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més de moda en aquell temps, ofereixen una bona idea dels coneixements mèdics que tenien els facultatius de Mallorca de final del sXVIII i constitueixen una part imprescindible del patrimoni científic de les Balears. Amb orgull i amb cura, Ballesteros mostra a aquest diari la conservació original d'un certificat de salut de la Menorca francesa de 1762. «Hem de protegir tot això i la nostra entitat no té pressupost per fer-ho amb garanties», es lamentà, per agrair tot seguit la «col·laboració de la Banca March, que ha permès que s'iniciï la tasca de catalogació i digitalització de la valuosa documentació sanitària del nostre arxiu». El peritatge dels documents pel Consell es realitzarà en els propers mesos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.