Les Jerònimes d'Inca convertiran part del monestir en un museu etnològic

Aquest treball, que va començar fa un any i mig, vol classificar tot el patrimoni mobiliari del convent de les Jerònimes. La primera passa ha estat el conjunt ceràmic, les següents fases se centraran en altres peces que s'hi conserven: roba, vidres, estris, mobles, màquines, etc.

«Les ceràmiques més antigues, molt ben conservades, es remunten al segle XVII, són de procedència italiana, catalana, valenciana, i sobretot inquera», explicà la directora de l'equip de catalogació, la professora de la UIB Magdalena Riera. «Hi ha un projecte de fer un museu etnogràfic al mateix convent, amb totes aquestes peces, a les mateixes sales on es feien servir aquests objectes», informà Riera.

Tanmateix, algunes de les peces ja s'han pogut apreciar a algunes de les exposicions que s'han fet al convent, moments que el públic aprofità també per conèixer un poc aquest indret.

L'equip de catalogació està format per set persones voluntàries: Magdalena Riera, Santiago Cortès, Miquel Àngel Capellà, Francisca Tugores, Carme Colom, Francesc Martorell i Agnès Torres.

Abans les peces estaven arraconades, les monges no les feien servir, però la majoria es troba en un excel·lent estat de conservació, gràcies a la cura que n'ha tingut al llarg dels segles aquesta comunitat. «Pensam que la majoria de les peces varen ser regalades, doncs hi ha peces molt cares que mai no haurien comprat les monges. Altres devien provenir de les dots de les novícies», en paraules de Riera.

L'arquitectura del monestir té un notable caràcter rural. Les quatre ales del convent s'articulen entorn d'un gran hort que fa les funcions de claustre. Però l'indret més monumental és la clastra d'entrada, on s'alça el bell porxo de l'església. El temple, reformat en estil barroc (1667-1702), té dues portades d'aquest estil i una nau coberta amb volta de canó. A l'interior hi ha alguns retaules notables, com el major, el de la Purificació i el de la Sagrada Família. A part, al convent es troben pintures i escultures dels segles XV al XVII, on destaquen taules gòtiques del pintor Pere Torrens.

Els primers temps del convent daten de l'any 1534, quan les Jerònimes, que eren ubicades al puig de Santa Magdalena, varen ser convidades pels Jurats de la vila d'Inca a traslladar-se a una casa amb porció de terra annexa a l'antiga església de Sant Bartomeu, que havia estat la primitiva parròquia, cedides pel seu propietari, mossèn Martí Cifre. Els primers anys en aquest indret foren difícils perquè les monges patiren serioses dificultats econòmiques a causa del cost que suposava posar en marxa l'edificació d'un nou convent. La consolidació d'aquella comunitat quedà ratificada amb l'elecció l'any 1565 com a priora de sor Jerònima Aixertell, monja inquera professa de Sant Bartomeu.