«Presidir la Fundació Tren de l'Art és per a mi un compromís i un repte»

-Què significa, com a solleric, presidir aquesta fundació?
-Precisament un gran honor, ja que de molt jove vaig ser treballador d'aquesta gran companyia que és el Ferrocarril de Sóller. Com a solleric i fill il·lustre, era per a mi també un gran compromís amb el meu poble acceptar aquest càrrec, sobretot si es té en compte que fer-ho significava recollir el repte que llançà públicament el president Jaume Matas, coincidint amb la inauguració de l'espai dedicat a Pablo Picasso a l'estació de Sóller: convertir aquesta ciutat en una capital de l'art de la Mediterrània. Per a mi és un honor l'oportunitat de poder col·laborar a fer realitat aquesta fita que ens proposà el president.

-El Ferrocarril ja ha adquirit Can Prunera. Quina serà la funció del casal: una casa-museu o es vol convertir en museu d'art?
-Sobretot, aquesta adquisició dóna la possibilitat de poder conservar i gaudir d'una de les cases més hermoses de Mallorca, tal vegada la més important d'estil modernista de l'illa. Els visitants podran veure allò que varen ser capaços de fer els sollerics que tornaven de França o d'Amèrica amb els doblers que havien guanyat. Ara bé, aquesta funció de casa-museu s'ha de poder complementar amb altres manifestacions culturals que s'hi poden fer: exposicions, concerts...

-Quina serà la implicació dels ajuntaments de Sóller i Palma en la Fundació?
-Un dels projectes que tenim és que l'estació de Palma també sigui una «porta d'entrada» a allò que els passatgers del tren podran trobar a Sóller pel que fa a l'art. L'Ajuntament de Palma s'implicarà en aquesta remodelació, encara que els continguts seran diferents dels de Sóller -on hi ha les ceràmiques de Picasso i els gravats de Miró- i segurament se centraran més en el paisatgisme mallorquí. Respecte a l'Ajuntament de Sóller, la Fundació ha de comptar per força amb la seva participació, ja que el Tren és una empresa sollerica que està en mans de sollerics. El batle Carles Simarro m'ha manifestat en nombroses ocasions l'orgull que sent pel tren i ara per fer d'aquests projectes una realitat.

-Com es finançarà la Fundació TDA?
-Hem de recordar que els titulars que assistiren a la junta, i que representen el 69 per cent de les accions del Ferrocarril, votaren per unanimitat la creació d'aquesta fundació de l'art. Per tant, el Ferrocarril compta amb una part dels seus beneficis per dur endavant aquestes iniciatives tot i que evidentment hi hem d'implicar les administracions. En aquest sentit, vull reiterar que el compromís del president Jaume Matas va ser ben clar i contundent quan llançà la idea de la «capital de l'Art». Pel que fa a la capacitat de la companyia, només cal recordar que fa dos anys el tren estava en «perill d'extinció imminent» i que s'ha aconseguit no tan sols salvar-lo sinó dotar-lo de gran potencial.

-Creu que una ciutat com Sóller, amb pocs recursos, podrà assolir la fita de ser la capitalitat de l'art que proposà Matas?
-Estic convençut que el seu potencial és enorme tant a Sóller com al Port. Hi ha converses molt avançades per recuperar com a parc públic part dels espais verds de la zona dels fars i Santa Caterina que podrien ser un escenari únic per a escultures a l'aire lliure en un entorn privilegiat; els antics túnels de la Base; les iniciatives del Tren i tot això afegit a l'oferta cultural ja existent a la Vall. Realment el potencial hi és.

-El sector turístic i comercial s'hauria d'integrar al projecte?
-Seria desitjable ja que en seran beneficiats. Especialment el sector turístic. El conseller de Turisme s'hi ha mostrat interessat i fa seus els propòsits del president.

-A nivell personal, com pot fer compatible la presidència de tres fundacions: Baluard, Jardí Botànic de Sóller i, ara, Tren de l'Art?
-La feina d'un president tampoc no és tanta si hi ha bons col·laboradors. Crec que els tres projectes es poden ajudar mútuament un a l'altre, són complementaris i es poden establir col·laboracions interessants entre aquestes entitats ja que l'objectiu és comú: promocionar i difondre la cultura.