Científics diuen que la família de Turquia «no és la baula perduda»

El paleobiòleg del Museu de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Antonio Rosas, es mostrà «molt escèptic» respecte que aquest descobriment aporti «les claus de la transformació evolutiva».

Aquests individus són «anatòmicament iguals» als éssers humans d'avui i tenen les cames molt més llargues i braços més curts dels que tenien els homes que caminaven de grapes fa uns sis milions d'anys, explicà Rosas. Així, apuntà, el moviment d'aquestes persones incapaces de caminar dretes és diferent de com es va produir l'evolució de la capacitat locomotora de l'home, i resulta «incòmode i afuncional».

L'ésser humà quadrúpede era semblant en anatomia al ximpanzè i altres primats, amb cames més curtes que afavoria caminar de grapes. A més, pitjaven a terra amb els artells per desplaçar-se, a diferència dels «individus de Turquia, que caminen amb les palmes de les mans». A judici del científic, es tracta d'una cas que es pot comparar amb el fet que «un ca o un altre animal que camini a dues potes», és a dir, a causa d'una síndrome genètica que dóna lloc a una disfunció locomotora. Rosas considera que «és difícil» que una única mutació genètica sigui suficient per provocar «un canvi tan important».

D'altra banda, la catedràtica d'Anatomia de l'Universitat Autònoma de Madrid, Estrella Rausell, assenyalà que podria tractar-se només d'una «mutació puntual» que ha donat una alteració «singular» en la percepció de «l'equilibri» i a un «retard mental» que ha obligat aquesta família a caminar de grapes.