Rock&Press: «No feim editorials i no volem ser dogmàtics, sinó que fem cançons»

El conjunt presentarà «Cemento» demà i divendres al Teatre Sans

TW
0

Després d'un any de sentir-ne parlar, el grup rocker més polèmic dels darrers temps, Rock&Press, treuen al mercat el seu primer disc, Cemento, on han intentant «ser sincers i transmetre el que sentim, que d'alguna manera és el que sent i pensa la gent del carrer».

Caca de perro, Rasputín, Tuve una oferta de IB3 o La pe con la pe són alguns dels títols de les dotze cançons que componen l'àlbum de la banda de Miquel Massutí (guitarra), Gabi Rodas (veu), Carlos Garrido (guitarra), Carlos Grauches, (baix) i Joan Frau (bateria), que presentaran demà i divendres al Teatre Sans a les 20.30 h, i dissabte a l'Assaig a les 21.00 hores.

«No fem articles ni editorials i no volem ser dogmàtics, sinó que fem cançons» va dir Garrido sortint al pas de la polèmica sorgida arran dels primers concerts de la banda. En aquest mateix sentit, Massutí manifestà que «una cosa és la nostra feina i l'altra és el que feim com a músics. Rock &Press tindrà sentit mentre ens divertim», afegí.

A més de donar nom al primer treball del conjunt, Cemento és el títol del primer tema, que en opinió de Garrido «està de plena actualitat, sobretot després del que està passant a Eivissa». «Basta sortir de casa i fer una volta per Mallorca per veure que hi ha ciment pertot arreu», digué Rodas.

Per Joan Frau «el rock'n'roll sempre ha tingut un component crític i les lletres han cridat l'atenció d'algú» malgrat que no sigui l'objectiu principal. «Les lletres són lliures, emocionals i subrealistes, no anàlisis crítiques», especificà Garrido, després d'explicar que «totes les cançons tenen una mica de tots», malgrat que el secret del grup resideix, al seu parer, «en la mescla de la part més bandarra de tres generacions».

Tot i que la majoria dels qui han fet possible el disc no surten als crèdits, per Miquel Àngel Sancho de Blau, editar el grup Rock&Press no és un risc sinó «un plaer» perquè assegura que se sent «identificat» amb les cançons.