Una col·lecció d'instruments originals del s. XVI al XVIII, a l'Espai Ramon Llull

Aquests instruments «únics» s'exhibiran fins al proper dia 4 d'abril a l'Espai Ramon Llull de Palma sota el nom de Col·lecció Vázquez de l'Orpheon Fundation. Instruments originals del segle XVI al XVIII.

«El gran nivell pedagògic i didàctic de la mostra ens permetrà d'organitzar visites guiades per a alumnes de secundària i d'escoles de música», comentà Rafel Bosch, director general de Planificació i Centres, després que Catalina Sureda, directora general de Cultura, anunciàs que la mostra finalitzarà amb un concert de música de l'Orpheon Orchestra.

L'exposició, que ha comptat també amb la col·laboració de Sa Nostra, té un caràcter itinerant i està integrada principalment per violes de gamba, violes «d'amore», violins, violes, violoncels i violons, que han estat adquirits per Vázquez i posteriorment restaurats perquè conservin totes les qualitats sonores. A la mostra s'exhibeix per exemple un violí de l'any 1669 de Nicolo Amati i un de Jacobus Stainer, o una viola de gamba italiana de l'any 1585 feta per Ventura Linarolo -la més antiga de la col·lecció-, entre d'altres curiositats.

«Sols els instruments de corda fregada milloren la seva sonoritat amb el pas del temps», explicà Vázquez, raó per la qual la mostra està integrada principalment per instruments de la família del violí i de la viola de gamba.

El professor comentà que va adquirir el primer instrument original l'any 1971, tot i que fou entre els anys 80 i la primera meitat dels 90 quan comprà la major part de les peces de la col·lecció, sobretot a través de particulars, luthiers i cases de subhastes d'Europa.

Per saber científicament l'època en què l'instrument fou creat o el tipus de fusta que l'integra, s'utilitza la ciència anomenada dendrocronologia, malgrat que l'objectiu de l'adquisició de les peces és, a més de la preservació, fer-les sonar en els concerts de l'Orpheon Orchestra.

La majoria dels instruments són francesos, italians, britànics i alemanys, ja que els espanyols «són escassos, probablement perquè tot i que alguns es feien aquí, es falsificaven perquè semblassin napolitans i així poder-los vendre més cars», argumentà el professor.