La festa de Carnestoltes (1911)

«A les cinc dels capvespre va començar a cobrar animació el passeig del Born. Molts carruatges desfilaren per la Rua, lliurant-se entre els que els ocupaven i els espectadors, batalles de serpentines. Es va fer gran ús del confetti a l'interior del passeig. A La Protectora el ball, celebrat anit, resultà d'una gran lluentor. La comissió organitzadora aconseguí un veritable èxit. La sala, espaiosa, apareixia ornada amb garlandes, flors i plantes, i la concurrència fou nombrosíssima. Totes les al·lotes mostraven elegants i diverses desfresses, algunes de molt bon gust. Hi hagué batalles de confetti i cap a les onze i mitja, la societat va rebre la visita del governador Civil, senyor de Laserna, el qual fou rebut pel president, senyor Antoni Alcover i alguns membres de la junta directiva. El senyor Laserna va recórrer totes les sales lloant la bellesa de les al·lotes que havien acudit a la festa en gran nombre. Passà després a la secretaria, on la junta directiva l'obsequià amb un delicat lunch. El senyor Laserna va fer un brindis per la prosperitat de La Protectora i el senyor Alcover va dir unes paraules per tal d'agrair la visita i els bons desitjos del governador. Mentre es trobava a la sala de ball el senyor governador tingué lloc el sorteig dels regals que eren oferits a les màscares. El senyor de Laserna va treure del bombo i de molt bon grat els tres números corresponents als tres premis. Els afavorits amb la sort foren el número 49 per al primer premi, que consistia en un preciós rellotge d'or, i que fou per a la distingida senyoreta Mercedes Mateos. El número 64, per al segon, consistent en un hermosíssim parell d'arracades d'or amb un brillant anà a mans de la senyoreta Catalina Bernat, i el número 6, per al tercer, era una bossa de pell que va correspondre a la nina Gertrudis Pomar. Acabat el sorteig donà per acabada la seva visita el governador, i fou cordialment acomiadat per tota la junta directiva.

El ball acabà a les dues de la matinada».
Rellegint aquesta informació, podem observar, tant en la forma de redactar la notícia com en el que s'hi explica, fins a quin punt era Mallorca una illa provinciana. Els regals, mínims, des de la nostra perspectiva actual. No eren molt diferents les gazetilles sobre els balls que havien tingut lloc als locals de La Asistencia Palmesana, el Teatro Lírico, la Juventud Republicana Radical i el Centro de Unión Republicana. En el cas de La Asistencia Palmesana, els regals no trencaren tampoc les butxaques dels socis, un anell d'or, una bossa de senyora i un ventall, que anaren a mans de Margarida Escanelles, Rosa Ferrer i Maria Garí.

No s'han salvat més noms d'aquelles vetlades. I tanmateix, ja no hi canten galls ni gallines.