Molts creuen que la ciència-ficció, com a gènere literari, va començar en el segle XIX amb les obres de Juli Verne. D'altres han cercat en els clàssics antics, fins i tot Dant, l'origen d'aquestes temàtiques d'enlairada fantasia. De fet, és la més enlairada, vull dir la còsmica, la que ha donat més idees als seus creadors.
Però si tenim en compte una perspectiva més seriosa podrem comprovar, sempre amb la nostra mirada sobre França, que de la mateixa manera que en aquell país, el Romanticisme (segle XIX), va tenir un Preromanticisme (segle XVIII), la ciència-ficció de la dinovena centúria tingué uns precedents ben clars en el segle anterior.
Així, el 1775 naixia a París un personatge de ficció científica, un ésser astral, Scintilla, segons la novel·la de Monsieur de la Folie de Rouen.
El personatge és un habitant del planeta Mercuri i arriba a la Terra tot pilotant una màquina voladora que ell mateix ha inventat. Mercuri és el planeta més proper al Sol i la seva temperatura mitjana, dins l'hemisferi no il·luminat pel sol, és de -70 graus centígrads, mentre que la part il·luminada puja fins als 350 graus. S'ha descobert, en la seva atmosfera, anhídric carbònic. Però com podeu constatar la vida, tal com la coneixem a la Terra, és allà impossible. Monsieur de la Folie no va interrompre, per això, la creació del seu extraterrestre genial.
«Quina no seria la meva sorpresa quan en arribar a la plataforma vaig veure dos globus de cristall de tres peus de diàmetre, muntats, aquests, sobre un petit seient força confortable; quatre estructures de suport, fet de fusta i coberts amb làmines de vidre, sostenien aquests dos globus. La peça inferior, que servia de sosteniment i de base al seient, era una peça plana recoberta de càmfora i de làmines d'or. La totalitat estava envoltada de fils metàl·lics. De seguida que vaig veure aquesta màquina elèctrica de nova forma em vaig tornar menys incrèdul...
Ben prompte ja no hi va haver cap dubte. Scintilla, el cos del qual era tan àgil com la imaginació, puja lleugerament en la mecànica, i polsant ràpidament un botó, vérem girar els dos globus amb una velocitat paorosa.
-Senyors -va dir-, vostès veuen que per aixecar-me per l'aire, el meu mitjà principal consisteix a anul·lar la pressió atmosfèrica per damunt del meu cap. Observau que la percussió de la llum actua en aquests moments per davall de la meva mecànica. Ella és la que m'aixecarà sense gaire esforç, i mestre, com som, del moviment dels globus, pujaré o descendiré en les proporcions que me puguin plaure. Vegin vostès...
Però ja no vàrem escoltar més raons. La màquina, envoltada sobtadament per un cercle lluminós, s'havia fet cel amunt amb la major velocitat. Mai espectacle tan nou i tan hermós s'havia oferit als nostres ulls. La vérem, durant un temps, romandre immòbil, després tornar a descendir, després aixecar-se novament. I per acabar, els perdérem de vista. Després d'una hora d'espera, vérem aparèixer Scintilla, els moviments de direcció del qual, ben conduïts, ens demostraren que gaudia del seu cap i de les seves forces. Quan arribà prop de nosaltres descendí més lentament i aterrà suaument en el mateix punt d'on havia remuntat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.