És un dels casos més curiosos de suplantació de personalitat que registra la història. Un pastisser del poble de Madrigal es fa passar per un rei difunt. El tema interessà no pocs escriptors. Jerónimo de Cuéllar en va fer una obra de teatre en el segle XVII i el 1705, José de Cañizares, i el 1818, Dionisio Solís, en feren versions del mateix gènere. Ho passaren a novel·la Patricio de la Escosura, el 1835, i Manuel Fernández y González el 1862. Però l'obra més coneguda inspirada en aquells fets és la de José Zorrilla (1817-1893), i, finalment, el Pare Coloma a «Jeromin» (1907) en parla també.
I quins eren els fets?
El rei Sebastià de Portugal moria a la batalla d'Alcazarquivir en lluita contra els moros. Era l'estiu de 1578. El 1581, Felip II era reconegut com a rei de Portugal. En aquells moments, Felip II ho tenia però ben difícil. Molts de portuguesos hi mostraven el seu desacord i no podien consentir que sota una mateixa corona restassin unides Espanya i Portugal. Les guerres de Flandes, els atacs dels turcs, la crisi econòmica... Tot semblava esclatar alhora.
Bé. Després de la batalla d'Alcazarquivir, el cadàver del jove monarca portuguès no pogué esser identificat, i això va permetre que més d'un pogués pensar que seguia viu. Aleshores, un tal Gabriel de Espinosa, expòsit, que havia estat pastisser a la vila de Madrigal, encara que sempre digué als quatre vents que procedia d'una família de llinatge il·lustre, posà en joc el seu enginy. Havia venut pastissos vers el 1590, i abans d'això, havent comès un crim, havia estat a Portugal, amagat de la justícia. És per això que coneixia molt bé el país lusità i la història de com Felip II s'havia apoderat de la corona portuguesa. A Madrigal va conèixer un frare agustí, portuguès, que nomia Miguel de los Santos, enemic del rei d'Espanya i privat de trepitjar terra portuguesa. Aquest monjo es pegava tocs pel cap tot veient com de molt es semblava el pastisser al monarca mort, de manera que el va convèncer de fer-se passar per Don Sebastián. Com que l'agustí era capellà d'un convent de monges, en el qual es trobava la filla natural de Don Joan d'Àustria, donya Anna, planejà les noces d'aquesta amb el pastisser. Llavors, va fer córrer la notícia per Portugal que el rei era viu i això representà, al moment, un perill d'Estat per Espanya. Hi hagué el procés corresponent, amb la seva desfilada de falsos testimonis i falses proves. Tanmateix els jutges no dubtaren que es tractava d'un impostor. Gabriel de Espinosa, que duia, per cert, un cognom molt emprat pels jueus conversos, fou condemnat a mort i el penjaren, a Medina del Campo, el 1595. Fra Miguel fou degradat i després, executat.
A l'obra teatral de Zorrilla podem llegir, en boca d'Anna, quan dialoga amb Gabriel: «Digue'm, de veritat, qui ets? Si ets vilatà i si per les teves venes corre sang impura i maleïda de raça jueva o de moresca tribu. Jo t'estimaré, Gabriel, si pots mostrar reialesa de la teva nissaga sobre el coronat escut...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.