El fantasma de la guerra mundial ja cavalcava amb els altres
genets apocalíptics. El que s'esdevenia a Espanya era el pròleg de
la gran tragèdia que brostaria brutalment dos anys després. Una
gran víctima del conflicte armat seria Polònia, envaïda, arrasada,
amb millers i milers dels seus habitants deportats, allà on Himmler
va fer una total neteja de jueus, repartits els seus territoris
entre Alemanya i Rússia. Una monja polonesa havia profetitzat que
la guerra començaria el 1939 i així va ser, quan ella ja feia un
any que era morta. Havia dit que serien que «una crueldat diabòlica
enfonsaria moltes nacions en l'abisme de la desolació».
Aquesta religiosa, que predicava la devoció a la Misericòrdia de
Déu, havia publicat un llibret, imprès a Cracòvia, el 1937. També
escriví diaris, en un dels quals deixava aquest missatge:
«Experiment un dolor immens quan observ els patiments humans.
Tots els dolors del proisme ressonen en el meu cor; i per això duc
dins el meu cor tanta angoixa, que aquesta em destrueix
físicament...». Sor Maria Faustina, el qual nom de família i
baptisme era Helena Kowalska, va néixer a Glogowice el 1905. Filla
del poble, als vint anys ingressava a les Germanes de Santa
Magdalena, dedicada a l'educació de les nines pobres i abandonades.
Només va viure 33 anys. Beatificada pel papa Joan Pau II el 1993 i
canonitzada el 2000 ja era santa, per clamor popular, en els anys
40.
«Estic convençuda -escrivia també- que la meva missió no acabarà
amb la mort. Més aviat és amb la mort que començarà. Que no ho
dubtin les ànimes. És precís fer córrer aquesta cortina que ens
impedeix de veure el Cel i alhora Déu... Avui matí, després d'haver
fet les meves devocions, he començat una feina de ganxet. I jo
m'adonava que Jesús estava dins del meu cor; és aquesta dolça i
profunda persuació de la presència de Déu...».
Però és una presència que només poden amidar amb la seva fe
aquelles persones que han fet de la vida espiritual el centre
d'interès de tota la seva existència. Potser aquestes eren les
virtuts que hom observava en Faustina: l'equilibri dels seus
judicis, la pau interior, la serenitat del cor... El seu confessor
va descriure així aquella manera de ser: «Per a Sor Faustina el
perfeccionament espiritual que amb tanta força desitjava, i per a
la qual finalitat s'havia fet religiosa, no consistia en visions i
revelacions, sinó més aviat en la pràctica sòlida de la virtut. Per
aquest motiu, encara abans de fer-se religiosa, i més després
d'haver entrat en religió, s'exercità en la humilitat, la
paciència, l'obediència, la pobresa, el bon caràcter i la caritat
envers dels altres i de forma total i abnegada. Però a totes
aquestes virtuts s'hi afegia un gran recolliment interior, una
pietat fonda i, sobretot, amor a Déu».
Crec que representava de manera molt gràfica el cristianisme
polonès, antigament tan mirat de cua d'ull pel protestantisme
alemany i l'ortodoxisme rus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.