Els criminals, els síndics i el rei (1578)

«Primerament suplicarà i demanarà a la dita Sa Magestat sia de son reial servei manar i proveir que en els procediments criminals i administració de justícia no sien fetes coses noves, les quals en dit Regne (de Mallorca) mai són vistes ni oïdes i són tals que ara, posant-les en execució, han causat als habitants de dit Regne una molt gran admiració i espant amb tot que com a bons vassals de Sa Magestat estan preparats per a patir qualsevol treball sabent que sia aqueixa sa voluntat i servei. I perquè la dita Magestat tengui notícia de dites novetats, breument i en summa, seran així deduïdes com se segueix... «Què degué pensar de tot això Ferran el Catòlic? Sembla que la Reial Audiència havia embrutit els seus mètodes, augmentat els suplicis dels reus i causat un cert escàndol entre els mallorquins. Els síndics invocaven costums més humanitaris i volien estalviar al poble determinats espectacles que més que ofendre la dignitat del reu, ofenien la dignitat de l'home, en general...

Per exemple quan deien que «és consuetut immemorial a Mallorca que quan se publicava alguna sentència criminal a algun condemnat, es feia dins les presons reials i des d'allà passava a executar-se, però ara, de poc temps ençà, s'ha introduït que sia tret el delinqüent de la presó amb una cadena i argolla de ferro al coll per a fer-lo anar per la plaça de Cort i portat al Castell Reial, el qual (es refereix a l'Almudaina) dista un bon tros de camí de dites presons i en una gran sala estant, agenollat el delinqüent, se li publica la sentència...».

En un altre punt de les queixes, podem llegir:
«També s'ha innovat que essent condemnat algun delinqüent a córrer la vila, los despullen tots nuus, cosa que igualment, per esser nova i mai haver-se fet abans a Mallorca, ha escandalitzat els pobladors. Per això suplicam sia de la clemència de Sa Magestat llevar aquestes novetats puix que no manquen al jutge penes personals i pecuniàries per a condemnar los delinqüents perquè se podria esdevenir que algun home d'honra es trobés immers en aitals afronts...».

Tampoc mancava d'eloqüència el punt on els síndics exposaven que «ha estat feta una altra innovació que quan algun reu és condemnat a mort, després de llegida la sentència, el torturen, cosa que també per esser nova, és escàndol per als habitants...».