«El estudiante caído» (1952)

TW
0

Se celebrava a tot Espanya la festa nacional i escolar de l'«estudiante caído». De fet, tot seguint les ideologies falangistes, hi havia tot un calendari anual de commemoracions que el Règim solemnitzava com li era més de gust. Així ho explicava la premsa: «Con motivo del Día del Estudiante Caído y XVIII aniversario de la muerte de Matías Montero, se celebraron ayer en Madrid diversos actos. A las diez, en la capilla de la Universidad, se dijo una misa. Una hora después se verificó la inauguración del Centro de Estudios Políticos del Sindicato Español Universitario, en el Paraninfo de la Universidad».

Fora de Madrid, a totes les capitals de províncies, eren celebrats actes similars i així, per exemple, a la Universitat de Barcelona, just al costat de l'entrada del paranimf, era descoberta una làpida de marbre en record dels professors i dels estudiants caiguts en la guerra civil, els de la part nacional, és clar. S'hi resava llavors un respons i s'hi dipositava una corona de llorer. A Saragossa, un tal doctor Cortés, catedràtic d'aquella universitat, conferenciava sobre el tema: Las concepciones de la muerte y acción sobre la vida. Actes diversos amb assistència de totes les autoritats de l'ensenyament públic i privat, rectors d'universitats, autoritats civils, jerarquies del Moviment i estudiants. Un altre conferenciant, aquest ben conegut, el rector de la universitat Laín Entralgo, tractava del tema de l'heroisme... «en el que partiendo de la idea del hombre, habló de la exposición voluntaria de su propia existencia. Destacó que toda norma de vida exige una acción original valiosa, y exhortó a los estudiantes de hoy para que sigan a aquellos que, como Matías Montero, les precedieron en la entrega, con el ánimo dispuesto para la acción heroica».

A Madrid, els assistents es dirigiren al carrer de Víctor Pradera, i en el lloc on caigué mort Matías Montero, dipositaren les cinc roses simbòliques. Finalment, es traslladaren als cementiris on reposen les despulles del primer estudiant caigut i de José Miguel Guilarte, per fer-hi sengles ofrenes de corones de llorer... I mentrestant, a Barcelona, a la Sala de Justícia del Govern Militar, començava el Consell de Guerra per veure i fallar el sumari d'urgència instruït contra 21 processats, autors de diversos atracaments i agressions a mà armada. Com deia el diari ABC, assistia al judici nombrós públic. «Los procesados son, en su mayoría, antiguos elementos extremistas y han participado en asessinatos, atracos y robos diversos, colocaciones de artefactos y en toda clase de hechos delictivos, desde el año 1947. Algunos de ellos pertenecen a las bandas de los tristemente célebres Massana i Sabater».

No és necessari aclarir que es tractava de «maquis antifeixistes».