El traductor, guionista, professor i escriptor barceloní Màrius Serra guanyà ahir la 26a edició del premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, gràcies a la novel·la presentada amb el títoEl gran Morelli i amb el pseudònim de Robert Odin.
L'obra, que al final es publicarà com a Farsa, se centra en la història d'un prestidigitador molt conegut que és contractat per exhibir les seves habilitats durant el Fòrum de les Cultures de Barcelona.
Amb aquesta novel·la, Serra continua aprofundint en una de les seves grans passions, l'enigmística -tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de jugar amb els codis de signes-, com també en el món de la màgia, les endevinalles i els mots encreuats.
Tots aquests temes han centrat la carrera professional d'aquest professor i traductor d'anglès que des de l'any 1989 té una secció d'enigmística al diari Avui, i que des de l'any 1990 s'encarrega de la secció diària de mots encreuats de La Vanguardia, a més de ser columnista d'aquest rotatiu barceloní. Seguint aquesta mateixa línia, Serra també ha escrit Manual d'enigmística (Columna 1991) i Verbàlia: jocs de paraules i esforços de l'enginy literari. (Empúries, 2000), i és membre del consell editor de Vademe.cum, una plana web sobre literatura i enigmística. Així mateix, ha col·laborat en la revista especialitzada Acertijo, de Buenos Aires.
En el terreny de la narrativa, Serra ja és tot un veterà. L'any 1987 en publicà la seva primera obra, titulada Amnèsia, amb la qual obtingué el premi El Brot, i també Línia, ambdues publicades per l'editorial Columna. Entre els seus llibres més coneguts hi figuren Mon oncle (Proa 1996), amb la qual aconseguí el premi de Creació de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i AblanatanalbA (Edicions 62, 1999).
El darrer volum que ha tret al mercat, De com s'escriu una novel·la (Empúries 2004), és la biografia d'una novel·la inacabada a través de la qual l'escriptor proposa un joc als lectors: que siguin ells qui en decideixin el desenllaç. Serra també ha treballat com a guionista per a la ràdio i ha estat col·laborador de televisió durant molts d'anys.
D'altra banda, s'ha d'esmentar que el mallorquí Joan Mas Quetglas fou un dels deu finalistes d'aquests XXVI Premis Ramon Llull -en els quals es presentaren cinquanta-set originals- amb la novel·la L'illa sense memòria, la seva primera incursió en el gènere.
Quetglas és especialista en obres de divulgació sobre història, i L'illa sense memòria s'ambienta a Mallorca i conta la història d'un periodista mallorquí que investiga les activitats falangistes duites a terme per personalitats de l'Illa durant la Guerra Civil espanyola.
El lliurament del guardó de l'Editorial Planeta, el més ben dotat de les lletres catalanes amb 60.100 euros, tingué lloc en una cerimònia celebrada a l'hotel Arts de Barcelona, a la qual assistiren més de 500 persones. Hi destacaven nombroses autoritats com Caterina Mieras, consellera de Cultura de la Generalitat; Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona; i Albert Pintat, cap de Govern d'Andorra.
També hi era present un gran nombre de personalitats del món de la cultura, com Àngela Becerra, Xavier Bru de Sala, Màrius Carol; Pere Gimferrer, membre del jurat; Gemma Lienas... Així mateix, s'hi pogueren veren alguns mallorquins, com Pau Saner, Baltasar Porcel o Carme Riera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.