Política realista i idealisme polític (1918)

TW
0

El fet estadístic que el gran públic d'aquest país s'interessi ben poc per les picabaralles polítiques i posi els seus ulls, en canvi, sobre problemes com l'atur o la seguretat ciutadana, és a dir, viure en pau, tenint pa dins el rebost, i com exclama la dita mallorquina: «Cadascú a ca seva i s'escolà a can Cosme».

Semblants sentiments es deixaven sentir tal dia com avui, quan en una instància signada per tots els batles de Mallorca i dirigida a la Junta de Subsistències, a causa del problema de manca de queviures, s'exposava la necessitat de dur a bon terme una política tendent a posar els preus més barats i analitzar la crisi que s'havia agreujat, des del punt de vista mercantil, a causa de la guerra europea. Els mateixos periòdics parlaven de les eleccions legislatives, que ja eren properes, i d'entre els comentaristes resultava ben interessant un article d'Alexandre Jaume. Deia, entre altres coses, que «ens trobam en presència d'un moment veritablement històric; moments de fonda inquietud espiritual. La guerra amb totes les seves dissorts i dolors haurà produït transformacions profundes dins cada país, destruint definitivament organitzacions i institucions caduques i fracassades i instaurant nous règims de llibertat i justícia. Fins i tot aquells països que, com el nostre, han pretès, innocentment, sostreure's als efectes de la gran tragèdia, senten ja, vigorosament, la seva influència. A Espanya és evident els fracàs dels partits històrics; els seus propis representants no dubten a proclamar-ho. I tanmateix, a Mallorca, durant les properes eleccions legislatives, els partits de torn acudiran a la lluita presentant els mateixos homes, orfes de forts ideals, incapaços ja de grans concepcions i de sentir les inquietuds que mouen les nostres generacions, com si volguessin alliberar la nostra terra de les aures vivificadores que corren ja per tot el món. En el si de les Corts futures haurà d'esser liquidat un passat vergonyós; s'hauran de debatre qüestions que modificaran essencialment la nostra constitució política; qüestions que per a resoldre-les es requereixen esperits oberts a tots els vents, esperits rebels, que viuen en el futur i senten intensaments els raigs de naixents aurores. La supremacia del poder civil; la limitació del poder moderador; el sindicalisme ferroviari i la seva repressió última; el cas de Marcelino Domingo; la reforma de la nostra arcaica constitució...».

La nostra arcaica constitució.
Sempre tancada dins el marc universal dels drets humans... És una constitució inamovible? Quants d'anys ha de durar sense que es pugui retocar la seva lletra? Un quart de segle, dos quarts de segle, un segle sencer...

I que no ha canviat el món en el decurs d'un segle! quan ja tots els legisladors d'aquella fornada són més que cadàvers, són polsim de cendres transportat pels vents nous...

Per això, les paraules d'Alexandre Jaume poden esser vigents en qualsevol època puix que s'ajusten al canvi...